Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Negros
Illa
Illa del centre de Filipines, a l’arxipèlag de les illes Visayas.
La ciutat més important és Bacolod 266 604 h 1980 Molt muntanyosa, amb planes fèrtils arròs, blat de moro, canya de sucre, cocoters, tabac És poblada per negritos i visaies
Mindanao
Illa
Illa de les Filipines, la més meridional i la segona en extensió.
El relleu, predominantment muntanyós, culmina a l’Apo 2 953 m, volcà actiu prop de Davao El clima és tropical, amb temperatures elevades i constants i pluges abundants tot l’any 27° pel gener, 27° pel juliol i 1 625 mm a Davao El bosc dens cobreix les muntanyes, on viuen en estat primitiu els negritos, pigmeus d’origen incert La població es concentra a les planes litorals i a les alluvials de Cotabato i Davao, on hom conrea arròs i cocoters prop de Davao hi ha conreus d’abacà cànem de Manila, ananàs i fruites tropicals La pesca i l’explotació forestal són força importants La…
illes Andaman
Arxipèlag
Arxipèlag, a l’oceà Índic, que forma part del territori d’Andaman i Nicobar, Índia.
Les illes més de 200 alineades de N a S són els pics d’una cadena muntanyosa enfonsada, continuació de la serralada de l’Arakan de Birmània A causa del seu clima càlid i humit són molt boscoses Hom hi conrea productes tropicals per a l’exportació cocos, cafè, cautxú, copra i la fusta és explotada A les illes resten uns pocs nadius, anomenats “negritos”, que viuen de la caça i la pesca Port Blair, a l’illa Dakshin Andaman és la principal ciutat i centre de comunicació Explorades el 1607 pel viatger francès Peyraud, estaren pràcticament isolades fins a l’ocupació britànica 1789-96…
pigmeu | pigmea
Antropologia física
Individu de diversos pobles de raça pígmida repartits entre Àsia i Àfrica.
Molts antropòlegs han cregut que tots aquests pobles eren d’un tronc comú, però actualment hom parla amb més exactitud de dos grups ben diferenciats de pigmeus els africans i els asiàtics Els africans viuen a la zona de selves tropicals de l’Àfrica central, al Gabon i al Camerun Tenen el cos massís, els membres curts i el cap de mida normal La pell és d’un to marró fosc, tirant a grogós tenen el cabell molt cresp i són molt més peluts que els negres Les faccions assenyalen un fort primitivisme nas i boca són amples, els llavis són molt gruixuts i tenen el mentó fugisser Són nòmades, viuen de…
negrito
Etnologia
Individu de la regió muntanyosa del centre de l’illa de Luzon, a les Filipines.
El nom els fou donat pels conqueridors castellans, que, en arribar a les illes Filipines, al segle XVI, els consideraren com a negres de petita alçada el nom indígena és aeta Actualment n’hi deu haver només uns 30000, la majoria dels quals tenen mestissatge amb malais Són gent de curta alçada 1,45 a 1,50 m, però tenen el cos harmoniós i ben proporcionat es tracta, doncs, de pigmeus la pell és molt fosca, tenen els cabells curts i cresps, la cara rodona, els llavis no gaire gruixuts i el nas moderadament ample Hom els ha volguts relacionar amb els pigmeus africans, però només s’hi assemblen…
Ricard Reguant i Molinos
Teatre
Director teatral.
A disset anys fundà una companyia de teatre infantil i dirigí musicals com Història d’un cavall i Godspell Després ha aconseguit que el gènere s’implantés a Barcelona amb les obres Estan tocant la nostra cançó 1990, Snoopy, el musical 1991, Memory 1992, La lluna de València 1992, Tots dos 1993, Germans de sang 1994, Blues en la nit 1995 i West Side Story 1996 S’ha especialitzat en la importació de musicals, sobretot anglosaxons i la seva adaptació al mercat de l’Estat espanyol En aquesta línia de treball cal esmentar el muntatge de Chicago 1999, de F Ebb Monjitas 2000, de D Goggin Cuando…
toradja
Etnologia
Individu d’un poble de raça malaia, amb caràcters negritos, que viu al centre i al S de l’illa de Cèlebes.
Baixos d’estatura, de nas aplanat, de pell bruna, cabells negres i llisos, es dediquen al conreu de l’arròs Cristianitzats en una tercera part pels alemanys, actualment són uns 400 000 individus
Filipines
Estat
Estat del SE d’Àsia format per l’arxipèlag del mateix nom, a l’oceà Pacífic, al NE de Borneo. És format per les grans illes de Luzon i Mindanao i, entre ambdues, Mindoro i les illes Visayas, que formen un tercer bloc fragmentat, amb set illes grans (Samar, Negros, Panay, Leyte, Cebu, Bohol i Masbate) i nombroses de petites. Al SW, el grup de les Sulu i l’illa Palawan enllacen l’arxipèlag amb Insulíndia. Uns altres grups d’illes són les Calamian, les Cagayan i les Batan. La capital és Manila.
La geografia física Morfològicament, les Filipines són el resultat de moviments orogènics recents Hi abunden els sectors muntanyosos i els fenòmens volcànics, i hi són escasses les planes, només litorals i de sedimentació recent Les direccions predominants de l’arxipèlag N-S al nord de Luzon i NW-SE a la resta corresponen a les direccions estructurals del plegament alpí Luzon és formada per tres serralades la Sierra Madre, a l’est, la Cordillera Central, amb altituds superiors als 2000 m Pulog, 2924 m, amb la depressió tectònica de la vall del Cagayan, riu principal de l’illa, entre ambdues…
Perú
Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, limitat al N per l’Equador i Colòmbia, a l’E pel Brasil i Bolívia, al S per Xile i a l’W pel Pacífic; la capital és Lima.
La geografia física Cal distingir en el país tres grans regions, molt diferenciades pel relleu, la morfologia, el clima i la vegetació la regió costanera, la Sierra, regió muntanyosa integrada dins el sistema dels Andes, i la Montaña, que comprèn les zones baixes a l’E de la Sierra i que formen part de la plana i la selva amazòniques La regió costanera un 8% del territori és una faixa de terres baixes, d’una amplària màxima de 150 km al N Són les zones agrícoles més riques del Perú, bé que només cobreixen el 3% de la regió costanera Davant el litoral, en general alt i compacte, s’estenen una…
Tarragona
Maite Blay (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Tarragonès, a la costa, amb uns 14 km de façana marítima repartida a banda i banda de la desembocadura del Francolí, que parteix el terme longitudinalment (N-S) en dos sectors de característiques distintes.
Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…