Resultats de la cerca

Insuficients dos edificis anteriors —que hom ha distingit amb els termes d' antiga i antiquíssima —, Pere el Cerimoniós autoritzà la continuació de l’actual el 1380 La gran sala gòtica, obra de Pere Arvei, fou acabada el 1392 té tres naus separades per dues sèries de tres grans arcs de mig punt, sostinguts per quatre columnes polilobulades El 1708 s’hi celebraren les primeres representacions d’òpera conegudes de Barcelona Molt malmesa durant el setge de Barcelona del 1714, esdevingué més tard caserna, fins que, retornada a la ciutat 1767, fou reconstruïda en estil neoclàssic per…

És autor de les allegories, en marbre, d’Europa i Àsia ~ 1802, de la Llotja de Barcelona

Estudià a Saragossa i a Roma 1765-74 Tornà a la península Ibèrica 1776 i treballà a Lleida a la seu nova, a Madrid, a Granada i a Jaén Fou el més destacat escultor de cambra de Carles IV des del 1793 Director d’escultura 1814 i primer escultor de cambra de Ferran VII 1816 Es conserven algunes obres seves de tema religiós, però les més representatives són, deixant de banda els retrats cortesans, la Venus 1793 de l' alameda d’Osuna avui a la collecció Bauer, Madrid i l' Hércules y Anteo 1808 als jardins d’Aranjuez

Fou deixeble i collaborador d’Ange-Jacques Gabriel Construí el convent caputxí de la Chaussée d’Antin actual Lycée Condorcet l’any 1783, i nombroses mansions parisenques d’estil molt pur És autor, també, dels plans de la borsa de París

Fou un dels fundadors de l’Arcadia Lusitana Una part de les seves obres fou publicada a Lisboa, en sis volums 1807-17 El poema Hissope ‘El salpasser’ és una sàtira anticlerical, inspirada en el voltairianisme del marquès de Pombal

Són d’ell els plans de la nova catedral de Marsella començada el 1852 i acabada després de la seva mort, el 1893 i el Conservatoire d’Arts et Métiers de París

Eclesiàstic Establert a Sevilla, fundà amb uns altres poetes sevillans l’Academia de las Letras Humanas Algunes de les seves composicions anticipen la sensibilitat romàntica Destaquen, d’entre els seus poemes, La diosa del bosque i Las ruinas de Roma 1808 Deixà, a més, una Historia de la Iglesia inèdita

Estudià a Roma 1758-65, becat per l’Academia de San Fernando De retorn a Madrid, el 1768 fou nomenat arquitecte d’El Escorial, on féu la Casa de los Infantes 1771, la Casita de Arriba 1773 i la Casita de Abajo 1773, aquesta per al príncep d’Astúries Carles, per al qual projectà també la Casita del Príncipe 1784 d’El Pardo Del 1785 són els primers projectes foren arrodonits definitivament el 1787 del Museo del Prado, llavors pensat per a museu d’història natural, sens dubte la seva obra més important Construí, també a Madrid, l’Academia de la Historia 1788, l’Oratorio del Caballero de Gracia…

A Roma fou deixeble de LVanvitelli, amb el qual intervingué en la construcció del palau de Caserta, a Nàpols El 1760 es traslladà a la península Ibèrica, on treballà per a Carles III, bé modificant, restaurant o ampliant edificis ja construïts és el cas del Palacio Real de Madrid i del d’Aranjuez, bé aixecant-ne de nous Puerta de Alcalá 1764, edifici de l’Aduana 1769, Puerta de San Vicente 1775 i Casa de los Ministerios 1776, tots a Madrid A Valladolid construí l’església de Santa Ana 1783 Dirigí la construcció de la seu nova de Lleida projectada per PMCermeño