Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
neorealisme
Cinematografia
Moviment cinematogràfic italià que sorgí el 1945, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial i del feixisme, i durà fins cap al 1952, quan el profund canvi econòmic, polític i social que experimentà el país canvià les orientacions cinematogràfiques.
Al principi les veus d’alguns realitzadors joves del Centro Sperimentale di Cinematografia s’aixecaren contra les imposicions de la censura feixista eco d’aquestes veus foren Ossessione 1942, de Luchino Visconti, Quattro passi tra le nuvole 1942, d’Alessandro Blasetti, i I bambini ci guardano 1943, del binomi De Sica-Zavattini El 1945, amb Roma, città aperta , de Roberto Rossellini, el neorealisme obtingué la carta de presentació en la història del cinema, i a partir d’aleshores es definí amb uns trets característics i uns noms clau Amb el neorealisme hom fugí de la…
neorealisme
Literatura
Tendència de la narrativa italiana, que tingué la màxima difusió els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial.
Hom ha designat també com a “neorealistes” l’obra d’alguns autors apareguda als anys trenta com ara AMoravia o CBernari, en les quals la descripció de la realitat distanciada i amb afany d’objectivitat domina per damunt d’exigències líriques o poètiques Les experiències successives del feixisme, la guerra i la resistència foren, però, el que donà al moviment una entitat més pròpia, en la qual destacava, a més, com un element força habitual, la consciència social, evidenciada en pronunciaments polítics esquerrans El llenguatge en general planer, i la reticència envers l’experimentalisme i el…
neorealisme
Filosofia
Doctrina propugnada per un grup de filòsofs nord-americans reunit entorn de W.P.Montague l’any 1912 per afrontar l’idealisme hegelià i el pragmatisme.
El coneixement no és subjectiu, ateny la realitat, la qual és constituïda per un conjunt d’entitats simples relacionades entre elles diversament El “realisme crític” de Whithead i de Santayana desenvolupà àmpliament aquesta concepció
neorealista
Seguidor del neorealisme.
Alves Redol
Literatura
Novel·lista portuguès, molt influït pels neorealistes brasilers, sobretot Graciliano Ramos i Jorge Amado.
És un dels iniciadors del neorealisme portuguès Ha deixat una obra molt extensa però desigual, amb intencions didàctiques o testimonials Obres principals Gaibéus 1939 Olhos de água 1954, Cavalo espantado 1960 i Barranco de Cegos 1962
Renato Castellani
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Inscrit dins el moviment del neorealisme, és autor, entre d’altres, dels films següents Zaza 1942, Sotto il sole di Roma 1949, È primavera 1949, Giulietta e Romeo 1954, Nella città l’inferno 1958, Mare Matto 1963, etc
Tadashi Imai
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic japonès.
Autor d’un cinema violent i incisiu, després de la Segona Guerra Mundial impulsà el neorealisme japonès amb Dokkoi Ikiteiru ‘Estem vius’, 1951, a la qual seguiren Kome ‘Arròs’, 1954, Mahiru no Ankoku ‘Tenebres al migdia’, 1956, Shiroi gake ‘L’escullera blanca’, 1960 i altres
Giuseppe De Santis
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Considerat un dels fundadors del neorealisme, el 1947 obtingué el premi al millor film italià en el festival de Venècia per Caccia tragica Són també films seus Riso amaro 1949, Roma ore 11 1952, Italiani, brava gente 1963 i Un apprezzato professionista di scuro avvenire 1973
Ralph Barton Perry
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Professor a Harvard 1913-46, centrà el seu estudi en qüestions d’ètica i d’axiologia decantant-se cap a una teoria relativa dels valors Considerat un dels fundadors del neorealisme als EUA, és autor de The Approach to Philosophy 1905, Present Philosophical Tendencies 1912 i Realms of Value A Critique of Human Civilization 1954
Graciliano Ramos
Literatura
Escriptor brasiler.
Passà gran part de la seva vida a Palmeira dos Índios Alagoas, dedicat al comerç i al periodisme Escriptor realista, descriví la vida dels humils i influí en el naixement del neorealisme portuguès Encara que destaquen obres com Angústia 1936 i Insônia 1945, la seva obra més important fou publicada pòstumament Memórias do cárcere 1953
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina