Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
anosognòsia
Patologia humana
Desconeixement del propi dèficit neurològic.
És observada en determinats casos d’hemiplegia i en algunes cegueses corticals, en les quals el malalt no solament nega el defecte sinó que intenta de dissimular-lo
connexionisme
Psicologia
Corrent que estudia els processos psicològics a partir de sistemes de processament formats per conjunts interconnectats.
Al seu torn, aquests conjunts estan constituïts per unitats més simples, també connectades entre elles Corrent molt vinculat a la consolidació dels models de xarxes neuronals durant la segona meitat dels anys vuitanta, també se solen qualificar de connexionistes diversos models anteriors el model neurològic del psicòleg canadenc Donald Olding Hebb, les neurones formals o el perceptró Hom sol considerar el connexionisme inclòs en la tradició associacionista
Bel·larmí Rodríguez i Arias
Medicina
Metge.
Amplià estudis a París amb PMarie i Babinski El 1935 fundà a Barcelona l’Institut Neurològic Municipal d’Urgències Catedràtic de neurologia a la Universitat Autònoma 1933-39, fou fundador de la Societat Catalana de Neurologia 1934, i de la Societat Espanyola de Neurologia 1949, director de l’escola lliure de neurologia i de la secció d’homes del manicomi de Sant Boi, el 1956 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà molts treballs de neurologia i impulsà la investigació de la seva especialitat a Catalunya
Maria Oliveras i Collellmir

Maria Oliveras i Collellmir
Medicina
Metgessa anestesiòloga.
Llicenciada en medicina el 1938 per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou una de les poques metgesses de la seva generació Els darrers mesos de la Guerra Civil treballà a l’Hospital Militar de Vallcarca Instaurat el franquisme, les noves autoritats no li reconegueren els estudis posteriors al 1936, i no obtingué el títol fins el 1941 Després de treballar a l’Institut Neurològic Municipal, fou ajudant del neurocirurgià Adolfo Ley a l’Hospital Clínic 1944 com a especialista en anestèsia El 1947, en una estada a Oxford i Londres, amplià estudis en aquesta disciplina i del 1948 al 1963 fou…
corea
Patologia humana
Trastorn neurològic caracteritzat per una successió de moviments involuntaris, sense objectiu, ràpids, breus, desordenats, de qualsevol part del cos, sobretot de les extremitats, de la cara i de la llengua.
És deguda a alteracions del putamen i del nucli caudal, provocades per malalties diverses com encefalitis , arterioesclerosi cerebral, paràlisi cerebral, etc Alguns tipus especials de corea són la corea de Sydenham , la corea de Huntington , una malaltia hereditària que comença a l’edat adulta i es manifesta, a més dels moviments coreics, per deteriorament mental progressiu i la corea gravídica , que acostuma a presentar-se en el primer trimestre del primer embaràs i s’assembla a la corea de Sydenham, però no va associada necessàriament al reumatisme poliarticular agut Pot aparèixer també en…
sexe

Herència del sexe
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d’una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.
En éssers vivents primitius bacteris i protists el sexe es manifesta en una polarització poc marcada entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d’individus de l’espècie no són, doncs, reproductors, sinó que en els casos de fusió de dues cèllules el disminueixen El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental En éssers superiors vegetals o animals el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen…