Resultats de la cerca

Començà a desenvolupar la seva afició pel cinema quan li regalaren una càmera de súper-8 a vuit anys La seva primera pellícula, Praying with Anger 1992, estigué protagonitzada per ell mateix i incloïa elements autobiogràfics Més endavant dirigí Wide Awake 1998, i assolí un gran èxit amb el seu tercer film, The Sixth Sense 1999, una història de terror que el revelà com un dels grans valors del cinema fantàstic contemporani Dins aquest mateix gènere, dirigí també Unbreakable 2000, Signs 2002 i The Village 2004

La nit és vista, en la tradició mitològica i religiosa de molts pobles i de moltes cultures, sota un aspecte benèfic, del repòs, i alhora sota un aspecte malèfic, com a pròpia dels esperits malignes Sovint la nit és considerada com la mare del dia, i moltes cosmogonies posen la nit i la tenebra a l’origen de totes les coses El contrast, a més, entre nit i dia, entre tenebra i llum, ha originat diversos ritus i diverses tradicions folklòriques

Pertanyent al moviment beat , el seu estil corrosiu és fet de metàfores grotesques i de jocs de paraules Publicà els reculls Gasoline 1958, Happy Birthday of Death 1960, The Night Last Night Was at Its Nightest 1972, Earth Egg 1974, Herald of the Autochtonic Spirit 1981, Mindfield 1989 i la novella American Express 1961

A tretze anys formà el seu primer grup de rock El 2001, com a vocalista del grup Holland Park, publicà els discs Welcome to Holland Park 2002 i Things Were Easier When we Played Music 2004 Aquest any abandonà el grup i enregistrà 7 Songs for a Sleepless Night seguit d’ Esgarrapada 2006, Si els dits fossin xilòfons 2007,  Eufòria 5 - Esperança 0 2009, pel qual rebé el premi Enderrock al millor disc pop-rock de l’any, Fins que la mort ens separi 2011,  Sacrifiqueu la princesa 2014, 7 songs for an endless night 2016,  Carn, os i tot inclòs 2017,  Cançons robades 2018…

Cursà estudis de piano des que tenia sis anys Fou un músic local a Mont-real fins que l’empresari Norman Granz l’incorporà al programa dels concerts de Jazz at the Philharmonic de Nova York el 1949 Peterson ja es mostrà llavors com un virtuós amb un estil que es caracteritzava per un swing potent i una extraordinària riquesa de recursos, i que reunia elements dels estils d’altres pianistes, sobretot de Nat King Cole i d’Art Tatum, amb el qual compartia el virtuosisme Durant els anys cinquanta formà el seu propi trio amb una guitarra i un contrabaix, amb el qual enregistrà At The Concertgebouw…

Després d’estudiar a la universitat de Califòrnia de Los Angeles, collaborà amb Roger Corman , el qual produí alguns dels seus primers films Debutà el 1959 amb Beast from Haunted Cave , al qual  seguiren Flight to Fury 1964, Back Door to Hell 1964 els westerns protagonitzats per Jack Nicholson Ride in the Whirlwind 1965 i  The Shooting 1967, que li donaren una gran projecció, Two-Lane Blacktop 1971, Cockfighter 1974, The Greatest 1977, China 9, Liberty 37 1978, Iguana 1988, Silent Night, Deadly Night 3 Better Watch Out 1989,  Road to Nowhere 2010 i el curt Vive l'…