Resultats de la cerca

Descriví el treball socialista i creà els tipus de la nova societat Poema o topore , ‘Poema de la destral’, 1930 Posl’e bala , ‘Després del ball’, 1932 En Aristokratakh ‘Els aristòcrates’, 1934 mostra la reeducació de criminals mitjançant el treball Fou premi Lenin el 1959 Escriví també guions cinematogràfics

El 1918 s’establí a París, on fou alumne de Ravel Influït al principi per Skr'abin, adoptà posteriorment una línia clarament avantguardista La seva obra principal és l’òpera Le libre de la vie 1925 Inventà també un nou instrument electrònic, la croix sonore , i un sistema dodecatònic diferent del de Schönberg

Després de cursar estudis a Peterburg, es perfeccionà amb FBusoni a Berlín El 1924 conegué Diaghilev, que produí el seu primer ballet, Ode 1928 El 1939 emigrà als EUA, on ensenyà en diverses universitats És autor d’òperes Rasputin's End , 1958 Love's Labour Lost , 1970, ballets Union Pacific , 1933 The Last Flower , 1941 The Wanderer , 1966 i de diverses composicions per a orquestra i corals El tret característic de les seves obres és l’empremta de la tradició russa que totes elles palesen

Des de l’any 1970 formà part de l’equip soviètic És considerat un dels millors gimnastes de tots els temps, d’una gran potència i versatilitat que li permetia excellir en tots els exercicis Guanyà quinze medalles olímpiques, rècord superat només per la seva compatriota, la gimnasta Larissa Latinina, amb divuit medalles, i pel nedador nord-americà Michael Phelps , amb un total de setze medalles el 2008 Set d’aquestes medalles olímpiques foren d’or exercicis a terra, Munic 1972 exercicis a terra, anelles, salt al cavall i concurs individual, Mont-real 1976 i per equips i salt al cavall, Moscou…

Membre del partit comunista des del 1917, fou president del soviet urbà de Moscou 1931-37, primer ministre de la república russa 1937-38, president del Banc Estatal Soviètic 1939 i membre del comitè central del partit 1939 Durant la Segona Guerra Mundial collaborà a la defensa del país, fou ministre de les forces armades 1947 i mariscal de l’URSS 1947 Membre del politburó del partit 1948, després de la mort de Stalin 1953 esdevingué vicepresident del consell de ministres i, després, president, en substitució de Malenkov 1955 En ésser nomenat Khruščov primer secretari del partit, fou separat…

Príncep Trubeckoj Professor de lingüística general a Moscou 1915-18 i, des del 1922, a Viena, després de curts períodes d’ensenyament a Rostov i Sofia Des de Viena participà activament en les tasques del Cercle Lingüístic de Praga , on esdevingué una de les figures capdavanteres de la fonologia En collaboració amb Jakobson i Karcevski, redactà les tesis, bàsiques per a la fonologia, presentades al Primer Congrés de Lingüistes de la Haia, el 1928 És fonamental el seu llibre Grundzüge der Phonologie ‘Principis de la fonologia’, publicat pòstumament el 1939 Treballà, especialment, en el camp de…

Es donà a conèixer el 1925 amb el drama Mandat ‘El mandat’ La seva obra següent, Samonbicja ‘El suïcida’, 1928, crítica corrosiva del règim soviètic, fou prohibida i, posteriorment, arran de la publicació de Zasedanie o smeche ‘Sessió sobre el riure’, 1938 fou empresonat És també autor de guions de pellícules

Professor a Petrograd, d’on s’exilià el 1922, a Praga, Bratislava i Nova York En lògica propugnà una teoria del judici a partir del contingut dels conceptes En metafísica exposà un idealisme d’orientació plotiniana Escriví, entre altres obres, Fonaments de l’intuïcionisme 1906 i Manual de lògica 1921

Estudiós de la microbiologia del sòl, fou el primer a identificar els actinomicets com a bacteris, i desenvolupà 1941 un sistema de classificació bacteriana Fou l’iniciador a l’URSS dels estudis sobre els antibiòtics 1938

Coneixedor de la filosofia idealista alemanya, rebé també les influències dels intellectuals que més tard foren els protagonistes del renaixement cultural rus VGBelinskij, STAksakov, MABakunin, etc La seva obra és molt curta A més dels poemes publicats en revistes literàries de l’època, escriví Vasilij Šujskij 1830 i Neskol’ko magnovenij iz žizni grafa T ‘Alguns instants de la vida del comte T’, 1834