Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
nimfeu
Religions de Grècia i Roma
En l’antiguitat, gruta d’on brollava una font consagrada a les nimfes, que era considerada santuari de llur culte.
nimfeu
Art
A l’època hel·lenística i romana, construcció arquitectònica, de forma rectangular o el·líptica, o també absidal, amb fornícules i columnes, que en algunes ciutats de l’Àsia (Milet, Efes, Antioquia) i de Roma excel·lí per una veritable fastuositat escenogràfica.
Durant els períodes renaixentista i barroc, també reberen el nom de nimfeus les fonts monumentals —exteriors o interiors— de les grans villes a Tívoli, Frascati, Roma, etc
Joan III Ducas Vatatzes
Història
Emperador bizantí (1222-54), gendre i successor de TeodorI Làscaris.
Vencé els francs a Poimanon 1224 i reconquerí moltes illes de l’arxipèlag grec 1224 i la Tràcia i la Macedònia 1246 No reeixí en el setge a què havia sotmès Constantinoble el 1235
nimfa
Religions de Grècia i Roma
Cadascuna de les divinitats de la natura venerades pels grecs antics com a genis femenins de les fonts, dels rius i dels llacs (nàiada), dels boscs (dríada) i de les muntanyes (orèada).
Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l’amor, el seu culte se celebrava a l’aire lliure o en uns santuaris petits nimfeu En la mitologia romana foren identificades amb les camenes camena
cala Figuera
Cala
Cala oberta a la riba meridional del port de Maó, al límit dels termes de Maó i es Castell.
Al fons de la cala, CAMPSA hi tenia installats els dipòsits de proveïment de Menorca, darrera els quals es trobaren les restes d’un nimfeu o d’una font romana, objecte d’excavacions arqueològiques el 1984
Olímpia
Ciutat antiga
Ciutat de la Grècia antiga, a la regió de l’Èlide, al Peloponès nord-occidental.
Habitada ja a la fi del segon millenni aC, fou anomenada Olímpia pels seus pobladors en recordança del mont Olimp Visqué sempre a expenses del santuari —l' Altis sagrat —, que, dedicat d’antuvi a una divinitat femenina, esdevingué, a partir del primer millenni aC, un dels llocs principals del culte de Zeus Centre religiós i cultural del món grec antic sobretot a causa de la implantació dels jocs olímpics, feta, segons la llegenda, per Hèracles mateix, ho fou també de l’esport, tant en el seu aspecte competitiu com en l’aspecte ètic i religiós Hom creu que, a partir del 776 aC, tots els grecs…