Resultats de la cerca

Registre de nomenaments tutelars no testamentaris és el nom de l’anterior registre de tuteles i autotuteles Per a poder-se inscriure en l’esmentat registre és necessari que els notaris que autoritzin les escriptures públiques adrecin un ofici directament al registre En aquest ofici s’indicaran totes les dades de l’atorgant, però mai no s’assenyalaran les dades de les persones designades La informació que es demana es facilitarà mitjançant certificat signat pel responsable del registre i amb el vistiplau del director general de dret i d’entitats jurídiques

La designació de persones amb tasques tutelars es fa per qualsevol individu en atenció a la seva declaració d’incapacitat i sempre en escriptura pública El pare i la mare dels fills menors no emancipats són les persones encarregades de designar els nomenaments, els substituts o les exclusions en el cas de la tutela d’aquells Si es dóna una pluralitat de designacions, preval el nomenament posterior En el document públic on consta la persona que exerceix la tutela també es poden establir la seva remuneració i les seves funcions i es pot designar la persona que exercirà el càrrec d'…

El real acuerdo publicava els comunicats més importants i feia els nomenaments de càrrecs destacats, etc Aquesta actuació conjunta no impedí que hi hagués enfrontaments entre les audiències i els capitans generals, especialment al Principat

Format per Carles I, el 1518, Felip II el reorganitzà i li fixà les atribucions afers de gràcia o mercè, de patronat reial i de nomenaments per a l’administració de justícia Felip III hi afegí la institució d’heretatges i l’habilitació de bastards Fou suprimit al començament del s XIX

Fou creat el 1494 pels Reis Catòlics, en incorporar a la corona els mestrats dels ordes d’Alcántara, Calatrava i Sant Jaume de l’Espasa Assessorava sobre els nomenaments, rebia les proves de noblesa dels cavallers i sentenciava els plets de jurisdicció, en particular amb les audiències Felip V incorporà a la competència d’aquest consell l’orde de Montesa

Reina d’Espanya pel seu matrimoni amb Ferran VI 1729, aconseguí de guanyar la confiança del seu marit, que li consultava els afers d’estat Illustrada i amant de la música, protegí el tenor Farinelli Obsessionada per la por d’esdevenir pobra en restar vídua, es tornà avariciosa i recollí grans quantitats de diners per dons i nomenaments Fundà la institució religiosa de les Descalzas Reales de Madrid

Actiu a Girona del 1816 al 1835 Signà moltes propostes d’obres al període anterior als nomenaments de Jeroni Martí i Bru Barnoya com a arquitectes municipals Entre els seus projectes cal destacar la urbanització del carrer del Pont Major 1818, l’habilitació de les voltes de la plaça del Vi fins al pont de Sant Francesc 1829-32, en collaboració amb el geòmetra Lluís Barnoya, la reforma de la plaça Reial i la urbanització del carrer del Llano 1830 Construí diversos habitatges particulars

Nebot de Guillaume de Croÿ, senyor de Chièvres i fill d’Henri de Croÿ, comte de Porcien Fou consagrat príncep-bisbe de Cambrai a 16 anys el 1517, a petició de l’emperador Carles V, fou creat cardenal per Lleó X, i el 1518 li fou concedit l’arquebisbat de Toledo i fou nomenat canceller de Castella La impopularitat d’aquests nomenaments agreujà les bandositats castellanes que es disputaven aquests càrrecs i contribuí a l’esclat de la revolta de les Comunitats de Castella

Les corts de Montsó del 1427 ordenaren la formació de l’arxiu del regne, que no fou organitzat fins el 1461 i es mantingué fins el 1707 sota l’autoritat reial Les bombes franceses del 1809 n'incendiaren una bona part La part conservada de la diputació del regne comprèn les següents seccions principals obres, correus tramesos des del 1486, ordinacions a partir del 1519, inventaris, nomenaments, registres d’actes, índex sumari d’esdeveniments 1600-1703, registres 1470-1703, assistència 1553-1696, habilitació de cavallers 1627-85, matrícules d’insaculats 1474-1673, infançonia 1627-…

Bé que els primers nomenaments foren fets pels reis el 1253 consta ja l’existència d’un alfòndec i d’un cònsol de catalans a Tunis, Jaume I concedí a Barcelona el 1266 el privilegi ampliat el 1268 de designar, entre els mercaders de la ciutat, anualment, els cònsols amb jurisdicció sobre tots els catalans compresos amb aquesta designació tots els súbdits de la corona si aquests no restaven al port per al qual havien estat designats tot el període, podien deixar-hi un lloctinent El càrrec era molt cobejat, per tal com el dret de consolat o consolatge representava una renda…