Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
prestació social substitutòria
Dret penal
Realització d’activitats d’utilitat pública que no requereixin l’ús d’armes ni suposin dependència orgànica d’institucions militars, que tenen l’obligació de realitzar aquells que siguin declarats objectors de consciència i exempts de prestar el servei militar.
El Codi Penal del 1995 dedica, com una novetat important, una secció als delictes contra el deure de compliment de la prestació social substitutòria Incorren en delicte contra el deure del seu compliment els objectors que, sense causa justa, quan siguin cridats al compliment del servei que se'ls assigni, no es presentin en el termini d’un mes quan incorporats al servei, no hi acudeixin per més de vint dies consecutius i quan, incorporats per al compliment de la prestació, es neguin a complir-la Una vegada hagi complert la condemna, el penat restarà exempt del compliment de la…
objecció de consciència
Sociologia
Dret
Actitud de qui es nega a obeir una ordre o una llei considerant-la injusta o inacceptable, fent prevaler la decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva.
L’objecció de consciència més coneguda és la que fa referència al servei militar Les motivacions que porten a aquesta actitud són d’ordre moral, religiós, ètic o polític, adduint raons sobre el respecte a la persona humana, l’antimilitarisme i la crítica a la cursa d’armaments Els objectors de consciència no violents solen proposar l’establiment d’una defensa civil com una alternativa a la tradicional A la major part dels països occidentals, els objectors poden fer un servei civil com a alternativa al militar en tasques d’alfabetització, sanitat, assistència social,…
Pax Christi
Organització internacional catòlica per a la pau.
De primer fou un simple moviment nascut a Lorda 1945, en ocasió d’una assemblea de catòlics francesos i alemanys La primera finalitat de pregar per la pau entre els pobles s’anà transformant també en acció concreta El 1950 Pax Christi es convertí en una associació internacional, que té per finalitat difondre l’esperit de pau evangèlica i formar els catòlics amb vista a llurs deures internacionals Periòdicament organitza assemblees internacionals, marxes pacífiques, treballs en comú, etc A Catalunya, ultra un compromís polític i una acció de denúncia de tortures, està unida a grups d’…
Josep Vidal i Llecha
Lingüística i sociolingüística
Jurista, professor, escriptor i activista pels drets humans.
Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1929, i doctorat en dret internacional a Madrid 1931, del 1934 al 1939 fou magistrat i jutge a la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya Després de la Guerra Civil Espanyola s’exilià a França 1939-42 i aquest darrer any a Mèxic, on treballà en el ram de les assegurances El 1946 entrà en contacte amb la institució quàquera Pendle Hill d’estudis religiosos i socials, on estudià Establert als Estats Units, on es casà el 1947, del 1948 al 1960 treballà al Michigan College com a professor de llengua i literatura castellanes…
castell de Sant Ferran

Vista aèria del castell de Sant Ferran
© Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Història
Gran fortalesa o ciutadella bastida en una elevació (el pla dels Caputxins) al NW de Figueres (Alt Empordà) a partir del 1752, segons plans de Juan Martín Cermeño per ordre de Ferran VI d’Espanya, com a defensa del pas fronterer amb l’Estat francès.
Aquest emplaçament ha estat controvertit per tal com és dominat per elevacions veïnes Inspirat en les teories de Sébastien Le Preste , té forma de pentàgon irregular, amb una longitud de 850 m de N a S i 500 m d’E a W, i un perímetre de 3,2 km Ocupa 32,5 ha de superfície Té sis baluards i set revellins i tota l’obra és voltada d’un ample fossat i glacis i camins coberts Hi caben deu mil homes i té troneres per a unes 250 peces d’artilleria La longitud total dels fossats és de 5 km Al pati d'armes hi ha cisternes on hi caben 10 milions de litres d'aigua Les obres de construcció també foren…
Arcadi Oliveres i Boadella

Arcadi Oliveres i Boadella
Economia
Cristianisme
Economista i activista en favor de la justícia social i la pau.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona 1986, es doctorà l’any 1993 Durant els seus anys d’estudiant s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona i participà, per exemple, en la Caputxinada del 1966 A partir del 1971 milità en l’organització Cristians pel Socialisme en l’organització internacional catòlica Pax Christi 1974-90, i, des del 1981, en l’associació Justícia i Pau de Barcelona, que presidí 2001-14 L’any 1997 també participà en la creació de l’Associació Catalana de…
servei civil
Sociologia
Dret
Alternativa al servei militar, donada als objectors de consciència i reconeguda en moltes legislacions, consistent en una prestació personal en alguna de les activitats incloses en el concepte general de servei social.
Espanya

Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…