Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Olvan
![](/sites/default/files/media/FOTO/A057524.jpg)
Vista general d’Olvan
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, entre les rodalies de Berga i Gironella.
Situació i presentació El municipi té per límit occidental el curs del Llobregat el límit E coincideix amb la riera del Pontarró pel N, les serres del Montsent i de Campdeparets separen el terme municipal del de la Quar i el situen dins el Baix Berguedà per la banda S, els límits convergeixen des del Llobregat i la riera del Pontarró i formen un apèndix estret que es prolonga cap al S i fa de tascó entre els termes de Sagàs i de Gironella, fins a tocar tot just l’extrem NE del de Puig-reig El terme és solcat també per les rieres de la Portella i d’Olvan, que desguassen al…
les Ferreres d’Olvan
Masia
Masia del terme d’Olvan (Berguedà), edifici del s XVII, a l’esquerra de la riera de la Portella, prop de la seva confluència amb el Llobregat.
Ha donat nom a un veïnat
la Tor d’Olvan
Església
Església romànica i antic lloc del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), a l’W del terme, a la dreta de la riera de Pinya, al peu de la serra de Biure.
monestir de Valldaura
Abadia
Antiga abadia cistercenca femenina del municipi d’Olvan (Berguedà).
El 1231 els germans Bernat i Geralda de Saportella erigiren una església al seu domini del Favar, on el 1233 el bisbe d’Urgell els autoritzà a tenir culte i edificar un monestir El 1237 hi passà una part de la comunitat de la Bovera, regida per l’abadessa Centella El 1241 hi professà la fundadora Geralda de Saportella Sota la protecció dels Saportella, dels reis Jaume I 1276 i Pere II 1285 i de nobles veïns, formà aviat un extens patrimoni, amb l’adquisició d’importants béns a Olvan, Palmerola, el bosc de Matamala, Gresolet i els castells de Montmajor, Puigdemàger, Solanelles i…
Cal Rosal
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099567.jpg)
Cal Rosal
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia tèxtil compartida pels municipis berguedans d’Avià, Berga i Olvan, a la dreta del Llobregat.
Fou fundada el 1858 per l’industrial berguedà Lluís Rosal i Cortina la primera fàbrica de la família fou establerta a la ciutat de Berga el 1769 per Antoni Rosal i Farriols durant la primera guerra Carlina fou traslladada a Mataró, on restà fins el 1853, que tornà a Berga La colònia continuà regida pels descendents de Rosal i Cortina la societat s’anomenà SA Tèxtil Colònia Rosal, des del 1940 Fabricava filats, teixits i acabats de cotó i barreges amb fibres químiques i confeccionava llençols estampats Entre els anys 1950 i 1970 a la fàbrica treballaven unes 1200 persones, la majoria de les…
Companyia General dels Ferrocarrils Catalans
Societat formada el 1919 per la fusió de les del Ferrocarril Central Català
(o Ferrocarril Econòmic d’Igualada a Martorell), del Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga
i dels Camins de Ferro del Nord-Est d’Espanya o Ferrocarril de Barcelona a Martorell.
Companyia que construí i explotà des de 1892 la línia d’Igualada a Martorell Els trams de Martorell a Olesa de Montserrat, d’Olesa a la Puda i de la Puda a Monistrol de Montserrat foren inaugurats el 1922, el de Monistrol a Manresa Alta el 1924, i el de Magòria a la plaça d’Espanya i de la Bordeta al port de Barcelona el 1926 La línia de Manresa a Olvan-Berga fou inaugurada el 1885, i el 1904 fou estesa fins a Guardiola de Berguedà, mentre el 1924 entrava en servei un brancal de Manresa a Súria El 1926 s’electrificà el tram Barcelona-Sant Boi i entre el 1961 i 1969 el trajecte…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina