Resultats de la cerca

Estudià en una madrassa i fou probablement clergue rural abans d’unir-se al començament dels anys vuitanta a la insurgència dels mujaidins guerrillers  musulmans contra els soviètics, guerra durant la qual perdé un ull Amb el títol de comanador dels fidels, després de la retirada soviètica i la caiguda del règim aliat d’aquests fundà, durant la subsegüent guerra civil entre faccions, el moviment dels  talibans , del qual esdevingué líder suprem Es convertí en la màxima autoritat a l’Afganistan quan els talibans prengueren el poder 1996, i imposà una estricta observació de la xaria i acollí…

Nascut Michel Demitri Shalhoub d’una família cristiana d’origen siriolibanès, després de graduar-se en matemàtiques i física a la Universitat del Caire entrà al negoci familiar de comerç de fusta, que abandonà per dedicar-se a la interpretació El 1954 debutà en el cinema amb la pellícula Siraa Fil-Wadi ‘Lluita a la vall’, del realitzador egipci Youssef Chahine , en la qual conegué la seva futura esposa Faten Hamama amb qui estigué casat del 1955 al 1974, la qual el portà a convertir-se a l’islam i canviar de nom Esdevingut una celebritat en el cinema egipci, el 1962 la seva actuació a…

Versificador hàbil, combaté amb altres glosadors i fou popular —conegut com Un pagès de la vila d’Alaró — per les nombroses composicions en vers que circularen manuscrites, moltes inèdites, i pel poema Poesies en mallorquí sobre la creació del món, el pecat d’Adam, les misèries d’aquesta vida, i el judici final 1821, reeditat els anys 1838, 1841, 1844, 1845 i 1857, on es presenta com a J aume Omar de na Rosa

Desertor, fou, a Turquia, preceptor d’Abdülmecit I, que l’envià a Síria contra l’exèrcit egipci d’Ibrāhīm Paixà 1838 Ascendit a general, fou governador al Líban 1842, a Valàquia 1848, a Bucarest 1850, a Bagdad 1860, on fou destituït pels abusos, i, finalment, a Hercegovina 1861, on reprimí durament la rebellió de Montenegro Participà activament en la guerra russoturca 1853-56

De nom Albert-Bernard Bongo, després de cursar estudis secundaris es decantà per la carrera militar en l’exèrcit colonial francès, en el qual ascendí fins al grau de capità Amb la independència 1960 abandonà l’exèrcit i inicià una carrera política a l’ombra del president Léon M'Ba, del qual fou un fidel collaborador Confinat alguns dies en l’intent de cop d’estat del 1964, des de l’any següent fou successivament representant presidencial, adjunt a la defensa i, des del 1966, vicepresident Confirmat en el càrrec el 1967, la mort de M'Ba aquest any el situà a la presidència del país El 1973 es…

Prengué part en la Segona Guerra Mundial Ocupà Bizerta 1943 i participà en la campanya de Sicília El 1944 dirigí les forces nord-americanes en el desembarcament de Normandia, ocupà Bretanya, es dirigí al Rin i penetrà fins a l’Elba, on enllaçà amb l’exèrcit soviètic Fou president del comitè de caps d’estat major i representant nord-americà al comitè de defensa del pacte de l’Atlàntic 1949-53 Publicà les seves memòries A Soldier's Story 1951

Estudià a l’Escola d’Enginyers de l’Exèrcit Fou director de la construcció de l’anomenat cinturó de ferro , defensa fortificada al voltant de Bilbao per protegir la ciutat de l’avanç de les tropes franquistes durant la Guerra Civil Espanyola El 1937 passà al bàndol rebel i donà detalls dels punts dèbils de la línia defensiva que havia dirigit, fet que propicià la caiguda de Bilbao El 1942 culminà amb èxit el disseny del tren TALGO

Fou director de la Revista Moderna de Administración Local i redactor en cap del diari Las Noticias Collaborà també a La Veu de Catalunya Poeta floralesc, publicà Poesies 1890, Nupcials 1894, Justificació del Regionalisme Perpinyà, 1901 i Apeles Mestres Su vida y sus obras 1907, entre altres llibres

Feu estudis de pilot de vaixell, de filosofia i de dret a Mallorca i a Barcelona, on fixà la residència Casat 1860 amb la poeta Victòria Peña , ocupà un càrrec administratiu important a la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante Inclòs per Antoni de Bofarull a Los trobadors nous 1858 i a Los trobadors moderns 1859, fou mantenidor dels primers Jocs Florals de Barcelona, així com dels del 1864, el 1871 i el 1885, i president honorari el 1908 hi obtingué diversos premis 1865, 1867 La seva obra poètica es publicà en diverses revistes catalanes, especialment en Lo Gai Saber…