Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
orella
Orella de nen
© Delphine - Fotolia.com
Anatomia animal
Estructura pròpia de l’orella externa dels mamífers, que serveix per a percebre amb una més gran eficàcia els sons.
És formada per teixit cartilaginós i conjuntiu, a manera d’embut de forma més o menys ovalada i amb la superfície interna solcada de replecs, els quals són orientats de tal manera que en rebotar les ones sonores contra ells es dirigeixen cap a l’orifici auditiu extern En molts animals les orelles poden moure's, a causa de la presència de músculs elevadors En alguns animals desèrtics o tropicals la grandària de l’orella és molt considerable a fi d’augmentar la superfície d’evaporació, i en alguns altres, com els quiròpters, ho és per l’extraordinària importància que té aquesta…
orella
Esquema de l’orella
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d’una bufeta tancada, plena d’un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades otòlits i envoltada de cèllules sensorials connectades amb nervis Aquesta estructura, anomenada estatocist , és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l’abdomen o a les potes de l’animal, que limiten amb l’exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèllules sensorials Així com els estatocists funcionen per…
orella
Nom donat a diverses peces o parts de peça que per la forma o la disposició són més o menys comparables a una orella o a les orelles d’un animal.
Orellà
Municipi
Municipi del Conflent, al sector alt de la comarca, estès a l’esquerra de la Tet, a les anomenades Garrotxes de Conflent, entre els contraforts meridionals (2 091 m alt) del massís de Madres i la confluència de la riera de Cabrils (límit occidental del terme) i el riu d’Évol a la Tet, a l’extrem del nucli urbà d’Oleta.
La major part del terme és accidentada per la serralada que separa aquelles dues valls tributàries Els conreus ocupen només 30 ha, 23 de les quals són de pastures i farratge, només 4 d’arbres fruiters albercoquers i presseguers, 1 de vinya i 1 d’hortalisses El cens ramader és mínim 280 caps de cabrum El poble 25 h 1982 873 m alt és situat en un coster que domina la riba dreta del riu d’Évol, vora la confluència, a Oleta, amb la Tet L’església parroquial és dedicada a santa Maria el lloc és esmentat ja el 978 Dins el terme hi ha, també, els llogarets de Guixà, Celrà i Turol
orella
Música
Capacitat de distingir auditivament les diferents altures dels sons musicals.
orella
Transports
Peça de ferro que, en els camions antics, era disposada damunt d’una roda per tal de fer-ne saltar el fang.
orella
Indústria tèxtil
Cadascuna de les peces de cuir, lligades a cada extrem de la brida de cap de taules d’un teler de garrot, que són travessades per la barreta guiatacs.
orella
Oficis manuals
Apèndix de moltes peces metàl·liques pel qual són subjectades a una altra peça, o part d’una peça, amb cargols.
orella
Oficis manuals
Apèndix lateral d’un recipient, sense perforar, que serveix per a agafar-lo.
orella
Martell amb dues orelles
(CC0)
Oficis manuals
Cadascun dels dos apèndixs simètrics que, en alguns martells, desclavadors i altres eines, serveixen per a agafar entre ells la cabota del clau que hom vol arrencar.