Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Orlando enamorat
Història
Poema cavalleresc de Matteo Maria Boiardo
.
Començat cap al 1476, les dues primeres parts 60 cants foren publicades a Reggio de l’Emília 1483, i la tercera restà incompleta al cant novè Els elements essencials de la trama vénen del cicle carolingi, però el contingut i el to d’una gran part de les seves aventures procedeixen de la matèria de Bretanya i l’esperit èpic és substituït per històries d’amor i fets novellescs Orlando deixa d’ésser la tipificació del guerrer i es transforma en un cavaller per al qual l’amor d’Angèlica ho és tot Manca en el poema una arquitectura sòlida és sobretot un conjunt d’episodis i aventures…
Orlando
Ciutat
Ciutat de l’estat de Florida, EUA.
Centre administratiu L’economia urbana basada en l’explotació de cultius de cítrics, fou incrementada per activitats terciàries derivades del turisme També fabrica components de míssils i equipaments electrònics Té escola naval, base militar aèria i laboratori d’investigacions submarines És seu de la Universitat Tecnològica de Florida 1968
Orlando furioso
Literatura
Poema èpic de Ludovico Ariosto
.
Publicat el 1516 en una primera versió 40 cants, la definitiva 46 cants en octaves sortí el 1532 Amb matèria procedent de l’èpica cavalleresca, però amb un llenguatge i un esperit del seu segle, l' Orlando furioso reflecteix la vida íntima del seu autor La multiplicitat de personatges i episodis, que van desapareixent i reapareixent en una trama complicada però resolta amb habilitat, s’estructura en tres motius principals l’èpic lluita entre cristians i sarraïns, l’amorós la passió d’Orlando per Angèlica i la seva follia en casar-se ella amb Medoro, que forma el…
Orlando Gibbons
Música
Compositor anglès.
Fou organista de la Chapel Royal 1605-25 i de la catedral de Westminster 1623-25 El 1622 rebé el títol de doctor en música per Oxford Compongué música per al cicle litúrgic anglicà, diversos himnes, madrigals Vint madrigals, 1612, fantasies i danses instrumentals
Orlando Ribeiro
Geografia
Geògraf portuguès.
Estudià a Lisboa i París Professor de la Universitat de Coïmbra 1941 i catedràtic de geografia a la Universitat de Lisboa 1943, fundà i dirigí el Centro de Estudios Geográficos Treballà especialment sobre les terres portugueses, diverses illes de l’Atlàntic i diferents regions tropicals africanes i brasileres Publicà importants obres de síntesi Portugal, o Mediterráneo e o Atlántico 1945, Le zone intertropicale humide 1973, en collaboració amb SDaveau, i Introduçoes geograficas a historia de Portugal estudo critico 1977
Capo d’Orlando
Localitat
Localitat de la província de Messina, a l’illa de Sicília, Itàlia, situada al cap d’Orlando, a la costa de la Mar Tirrena.
Ernest Orlando Lawrence
Física
Físic nord-americà.
Treballà en física nuclear, física biològica i física mèdica Fou un dels inventors del ciclotró, la qual cosa, juntament amb les investigacions sobre elements radioactius artificials, li valgué el premi Nobel de física el 1939 Participà en la fabricació de la bomba atòmica
Vittorio Emanuele Orlando
Història
Jurista i polític italià.
Professor de dret constitucional, públic i administratiu a Mòdena, Messina, Palerm i Roma, escriví moltes obres jurídiques, de les quals cal destacar Principî di diritto costituzionale 1889, Principî di diritto amministrativo 1890, obres fonamentals, traduïdes a diverses llengües Polític liberal, ocupà diferents càrrecs de govern, fins a ésser primer ministre després de Caporetto 1917-19 Intervingué en el tractat de Versalles 1919, on defensà els interessos italians Retirat de la vida pública durant el feixisme, hi retornà el 1944, any en què reprengué la càtedra i esdevingué senador
batalla del cap Orlando
Història
Militar
Batalla naval entre les forces de Jaume II de Catalunya-Aragó i les del seu germà, Frederic I de Sicília, davant el cap Orlando, a la costa nord de Sicília, el 4 de juliol de 1299.
L’esquadra catalana, manada per Roger de Lloria, destruí la formació enemiga i en capturà la meitat de les naus Jaume II, que havia atacat el seu germà obligat pels termes del tractat d’Anagni , no volgué, però, aprofitar-se de la victòria i feu retirar les seves forces cap a Catalunya
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina