Resultats de la cerca

La seva carrera professional començà el 1967 amb el Grup de Folk, formació amb la qual enregistrà dos discos Posteriorment formà part de grups emblemàtics de l’escena de la música popular catalana com Els Sapastres, la Cobla Cotofluix i l’Orquestrina Galana El 1973 inicià la seva carrera en solitari collaborant assíduament amb el pianista Rafel Sala A partir del 1987 s’ha dedicat a cantar romanços tradicionals i de composició pròpia De la seva àmplia discografia cal destacar Cançons de vi i de taverna 1975, Eròtica monàstica 1995, La raó al desig 1997, sobre textos de poetes…

De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn Antoni Tomàs i Homs Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana El seu patró…

Se celebra en aquesta població cada mes de setembre des del 1981 en el marc de les Fires L’elecció de la filloxera com a element vertebrador de la festa remet a la plaga que al final del s XIX patiren Sant Sadurní i moltes altres poblacions vinícoles de Catalunya, i el paper que hi tingué el cava en la seva recuperació Els diversos personatges de la festa són els protagonistes d’aquella plaga la filloxera, una quarantena de filloxeretes que al llarg dels anys s’han anat afegint al seguici, els ceps, els gegantons dels Set Savis de Grècia –el grup de propietaris locals que encapçalà la lluita…

Situació i presentació El terme municipal de Portbou, de 9,21 km 2 d’extensió, és situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la costa És fronterer amb el Rosselló El territori s’estén pels confins orientals de l’Albera, al punt de contacte d’aquesta serralada amb la mar, i comprèn la vall de la riera de Portbou i els vessants de muntanya que la delimiten Pel N limita amb els municipis rossellonesos de Banyuls i de Cervera de la Marenda la divisòria s’inicia a ponent, al coll de Taravaus, segueix vers llevant pels colls dels Empedrats i de Rumpió, el pla de Ras i el puig de Querroig punt…