Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Otis Dudley Duncan
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Deixeble de Durkheim, aprofundí especialment l’ecologia humana Fou professor a la Universitat de Michigan Les seves obres principals són Metropolis and Region 1960, Socioeconomic Background and Achievement 1972 i diversos estudis sobre la població rural i els negres
sisó
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels otídids, de 43 cm, que a l’hivern té les parts superiors de color terrós i les inferiors blanquinoses.
El mascle, en plomatge nupcial, presenta un gros collar blanc i negre És migrador parcial i habita a la península Ibèrica, al sud-oest de França, al sud d’Itàlia, al sud-est europeu, a Sicília i a Sardenya És comú a l’oest del Principat i migratori a les Illes
pioc salvatge

pioc salvatge
Sergey Yeliseev (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels otídids, de 100 cm el mascle, el qual té el cap i el coll grisos, les parts superiors ocràcies amb ondes negres, les inferiors blanques, el pit castany i presenta sota el bec un ampli bigoti de cerres blanques.
La femella fa 75 cm i no té la taca al pit ni el bigoti És gregari, de vol potent i fa el niu a terra És molt apreciat com a peça de caça, la qual cosa ha minvat extraordinàriament llur nombre Encara n'hi ha al N i a E d’Europa, al centre i al S de la península Ibèrica, al N de l’Àsia oriental i al Marroc És excepcional a la Catalunya continental
gruïformes
Ornitologia
Ordre d’ocells camallargs que tenen el coll esvelt, el plomatge sovint poc virolat i no presenten dimorfisme sexual.
Les potes tenen quatre dits, la cua és curta, les ales són arrodonides i el bec, generalment, és llarg i fort Volen amb el coll i les potes estirats Famílies i representants més importants de l'ordre dels gruïformes mesenàtids Mesoenas unicolor polla malgaixa Monias benschi mònia turnícids Turnix sylvatica guatlla andalusa gruids Anthropoides paradisea grua del paradís Anthropoides virgo grua damisella Balearica pavonina grua coronada, grua reial Bugeranus carunculatus grua carunculada Grus antigona grua antígona, grua sarú Grus grus grua, grua vulgar Grus japonensis grua japonesa Grus…
soul
Música
Terme (que significa ‘ànima’) utilitzat pel folklore negre americà de mitjan anys cinquanta per indicar, originalment, una forma musical d’expressió aspra i poc polida, amb predomini de l’emotivitat sobre l’academicisme i l'intimisme de les lletres.
Popularitzat uns anys després com a fórmula estètica característica dels artistes negres nord-americans procedents del spiritual , del blues i del rhythm-and-blues , assolí una gran força cap a mitjan decenni dels seixanta amb la incorporació de diversos músics de relleu com Aretha Franklin, Otis Redding, etc
otídids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, de 35 a 135 cm, que tenen el bec curt i lleugerament rom a la punta, els tarsos alts i forts, els peus amb tres dits dirigits endavant, units en la base per una curta membrana i amb les ungles aplanades en l’extrem, i els manca la glàndula uropigial.
Presenten un lleuger dimorfisme sexual, són nidífugs, habiten en zones descobertes i àrides i s’alimenten de fulles, llavors, tubercles, insectes i petits vertebrats Es reparteixen en una vintena d’espècies, que pertanyen als gèneres Otis, Ardeotis, Lissotis, Houbara, Eupodotis i Choriotis Són propis d’Àfrica, Àsia, Europa i Austràlia
batisfera
Geografia
Esfera destinada a abastar grans profunditats marines.
Construïda el 1930 per Charles William Beebe amb la collaboració d’Otis Barton, consistia en un globus d’acer de 3 cm de gruix, 1,45 m de diàmetre i 2 250 kg de pes, amb tres finestres, i era sostinguda des d’un vaixell per un cable d’acer El 1934 Beebe descendí a 906 m prop de les illes Bermudes Incapaç de maniobrar per ella mateixa, la batisfera fou substituïda aviat pel batiscaf
mas de Melons
Espai natural
Espai natural protegit del municipi de Castelldans (Garrigues), declarat reserva natural parcial el 1987.
Aquest espai de protecció especial, de 1 140 ha, resta integrat en l’espai d’interès natural PEIN del mateix nom que comprèn també terres dels municipis d’Artesa de Lleida i Lleida Segrià i presenta una superficie total de 2 734 ha Destaca d’aquest paratge la singularitat de la fauna, essent un lloc excepcional per a la guaita d’ocells estèpics com ara la ganga Pterocles alchata , el sisó Otis tetrax , el torlit Burhinus oedicnemus , la calàndria Melanocorypha calandra , la perdiu roja Alectoris rufa , la trenca Lanius minor , l’àguila daurada Aquila chrysaetos , l’àguila…