Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Aleksandr Andrejevič Bezborodko
Història
Estadista i diplomàtic rus.
Fou designat secretari de l’emperadriu Caterina II i prengué part en els acords secrets amb l’emperador d’Àustria Josep II El 1787 fou designat primer mandatari de relacions exteriors Menà una política pacificadora, àdhuc amb la França revolucionària
Benito Ignacio de Salazar
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1683-92).
Monjo de San Millán de la Cogolla 1629, fou abat de Jerez i de San Millán, i general de la congregació vallisoletana Nomenat bisbe de Barcelona, intervingué en actitud pacificadora en diversos conflictes El 1689 fou president de la generalitat
John Raleigh Mott
Cristianisme
Teòleg i filantrop nord-americà.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Cornwell, i participà en la primera Conferència Mundial de Cristians 1886 impulsada per l’YMCA Associació Cristiana de Joves organització estesa a bona part del món El 1888 entrà a treballar a la secretaria de l’YMCA nord-americana com a secretari nacional, càrrec que ocupà fins el 1915 quan fou elegit president del Comitè Internacional de l’YMCA, càrrec que exercí fins el 1928 Entre el 1926 i el 1937 ocupà la presidència del Comitè Mundial d’aquesta organització A més del seu intens treball dins de l’YMCA també es destacà pel seu…
Pere de Sagarriga i de Pau
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe de Lleida, arquebisbe de Tarragona i compromissari de Casp.
Era fill de Francesc de Sagarriga i de Vilarig, senyor de Creixell, Pontós i Borrassà, i de Clara de Pau, castlà del castell de la Garriga, del municipi de Viladamat Alt Empordà i partidaris de la reina Sibilla de Fortià Fou bisbe de Lleida del 1403 al 1407, en què el papa Benet XIII el féu arquebisbe de Tarragona Des del 1406 secundà els esforços de Jaume de Prades i d'Arenós per posar fi al Cisma d’Occident Mantingué la mateixa posició al concili de Perpinyà 1409 Fou un dels més actius i moderadors en el parlament català de l’interregne 1410-12 Estengué la seva acció pacificadora…
Llorenç Vidal i Vidal
Educació
Literatura
Poeta i pedagog.
Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz 1971, que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi Inspector d’ensenyament, amb alguna interrupció resideix des del 1963 a Andalusia, des d’on continuà els quaderns literaris Ponent , que inicià el 1956 a Palma El 1963 fundà l’obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau DENIP, que ha tingut un ressò internacional Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics relacionats amb la pau Orientaciones sobre la celebración del…
,
Libèria

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, que limita al N amb Guinea, a l’E amb la Costa d’Ivori, al S i al SW amb l’oceà Atlàntic i al NW amb Sierra Leone; la capital és Monròvia.
La geografia Libèria constitueix un vast altiplà que descendeix irregularment fins a la costa Hom hi distingeix la costa, baixa i regular, una àrea intermèdia de baixos turons, que s’eleva cap a l’altiplà interior de roques metamòrfiques precambrianes i que culmina als monts Nimba Guest House Hill, 1500 m El clima, subequatorial, és molt humit i calorós, amb temperatures mitjanes anuals de 25°C Les precipitacions es concentren de maig a octubre, més abundants a la costa que a l’interior a Monròvia, 3874 mm anuals Travessat per nombrosos rius, molt ràpids, tributaris de l’Atlàntic, el país és…
Església catòlica
Representació idealitzada d’una església preromànica, segons una il·lustració del Beatus de Torí de la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Església constituïda institucionalment entorn del papa i que proclama, enfront de la Reforma, d’haver mantingut la successió apostòlica i alhora, enfront de les Esglésies Orientals, la primacia i autoritat de la seu de Roma sobre totes les altres seus apostòliques.
La seva història és comuna, durant segles, amb la història de les Esglésies d’Orient i, durant més segles encara, amb les Esglésies sorgides de la Reforma A partir dels distanciaments mutus la història de cadascuna es particularitza Però cada Església pot escriure la seva història des dels orígens del cristianisme La història Els orígens El primer camp d’expansió de l’Església fou la comunitat jueva i, a partir del 43, els gentils La conversió de Pau, el 38, li donà un dels apòstols i militants més actius Les idees cristianes començaren a topar amb el judaisme oficial arran de la predicació…