Resultats de la cerca

Fou diplomàtic i exercí importants càrrecs oficials Després d’un primer període romàntic, es decantà cap a una poesia clàssica, amb influències de Carducci Cal esmentar-ne Imnuri păgîne ‘Himnes pagans’, 1897 La seva narrativa ofereix una temàtica que recull tant el món camperol del seu país com els ambients burgesos de les ciutats Cal destacar la trilogia Viaţa la tară ‘La vida al poble’, 1894, Tănase Scatiu 1896 i În războiu ‘En guerra’, 1898

Professor universitari a Roma 1934-71 i membre de l’Academia dei Lincei 1954 Deixeble de BCroce i PGobetti, en els seus treballs és palesa l’evolució vers el marxisme, especialment d’AGramsci Dels seus estudis destaquen Il Trecento 1934, comentaris a la Divina Comèdia 1957, Pagine di storia letteraria 1960, Compendio di storia della letteratura italiana 1936-47, Storia della letteratura italiana 1965-69, en nou volums, amb ECecchi, i Storia letteraria delle regioni d’Italia 1968, amb WBinni

Estudià composició amb G Sallustio i direcció amb B Molinari Dirigí el Liceo Musicale de Varese i fou professor al conservatori de Pesaro Membre 1956 de l’Accademia di Santa Cecilia, fou crític musical d' Il Messaggero de Roma Home de teatre, la part principal de la seva producció comprèn ballet Canti del golfo di Napoli , 1954 Poemetti pagani , 1960, òpera La Guerra , 1956 Il vortice, Uno sguardo dal ponte —sobre l’obra d’A Miller—, 1961 La reine morte , 1973 i música orquestral Stornelli de la Roma bassa , 1946 Canzone del ritorno , 1956 Compongué la banda sonora de molts dels films del…

Segons la documentació conservada, entre el 1774 i els darrers mesos del 1777 estigué a Barcelona En aquesta ciutat estudià música i orgue sota el mestratge de Ramon Sunyer —mestre de capella de Santa Maria del Pi—, Joan Vila —organista a la mateixa església— i Anton Mestres —organista de la capella del Palau Reial Menor— Més tard treballà com a organista a l’església de la Mercè i al convent de les magdalenes El 1777 s’establí a Vic, on fou diaca i organista titular a la seu També fou mestre de capella interí de la catedral vigatana, del 1808 al 1818 El 1819 se sap que es veié involucrat en…

Fou representant del decadentisme italià Visqué a Roma des del 1881 i passà un quant temps a Nàpols 1891-94 féu un viatge a Grècia 1895, fou elegit diputat 1897 i des del 1898 residí sovint a Settignano Toscana, on escriví moltes de les seves obres Fugint dels creditors, se n'anà a França 1910-15, d’on tornà per participar en la Primera Guerra Mundial volà sobre Viena i Trieste, atacà la base naval de Buccari i dirigí la conquesta de Fiume 1919 Participà en la política feixista, malgrat el seu contrast personal amb Mussolini Príncep de Montenevoso des del 1924, fou nomenat president de l’…