Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
palangre
Caixa de palangre muntat
Pesca
Ormeig que consisteix essencialment en una corda llarga, anomenada mare
, de la qual pengen unes altres cordes més primes, anomenades braçols
, cadascuna de les quals va proveïda d’un ham al seu extrem lliure.
La mare del palangre pot arribar a tenir 500 m de longitud, i els braçols en solen tenir dos o tres i estan prou separats per a impedir que s’enredin entre ells
palangre
Indústria tèxtil
Corda de cànem o de lli, composta de tres cordons de tres caps cadascun, que és emprada especialment en l’ormeig anomenat palangre
.
barca de palangre
Transports
Barca de pesca d’aparell llatí, emprada a les costes catalanes.
De característiques similars a la barca del bou, es diferenciava pel fet que tenia corredors, quatre bancs proer, arborà, terç i banqueta, senó, falques i macarrons, i feia de 50 a 55 pams d’eslora Hom la dedicava principalment a la pesca de palangre
palangró
Palangró
© Fototeca.cat
palangrer | palangrera
barca de sardinals
Transports
Barca de pesca d’aparell llatí, molt emprada a les costes catalanes.
Era com la barca de palangre, però de dimensions més reduïdes de 35 a 40 pams d’eslora Era destinada a la pesca de sardines
pèl de cuca
Indústria tèxtil
Fibra molt resistent, brillant i rígida, obtinguda en estirar el budell dels cucs de seda després d’haver-los sotmès a maceració en vinagre.
El pèl de cuca era emprat per a lligar l’ham i mantenir-lo a una certa distància del fil de la canya de pescar o del palangre
halibut
Halibut
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, que ateny fins a 2 m de llargària i més de 200 kg de pes; és el més gros dels peixos plans.
El cos és oval i llarguer, i té la mandíbula inferior prominent i els ulls al costat dret Molt golut, s’alimenta d’altres peixos i d’invertebrats bentònics Habita a l’Atlàntic nord, i és d’una gran importància econòmica Hom el pesca a l’arrossegada i al palangre
aguller
Història
Menestral que fabricava agulles.
A Barcelona, al s XVI, els agullers formaren part del gremi de manyans es limitaven a fabricar hams de palangre, filats, etc El gremi dels agullers no fou constituït a Barcelona fins al final del s XVIII, i adquirí importància a la segona meitat del s XIX, amb la fabricació d’agulles saqueres, espardenyeres, de ganxo, de tapisser, de fer filoja, etc, així com filats, anells i gafets
barca
Barques
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació menor, normalment de fusta, moguda per mitjà de veles, de rems o de motor, emprada especialment per a pescar i també per a navegar a distàncies curtes.
Algunes barques barca de mitjana, quillat, etc tenen la coberta estesa gairebé per tot el bastiment i reben el nom de barca cobertada D’altres barca de palangre, barca de sardinals, tenen bancs i un corredor a banda i banda, i són conegudes amb el nom genèric de barca de corredor Moltes barques no tenen coberta ni corredor caro, gussi, bot, etc, però totes tenen roda a proa i a popa, llevat d’algunes de petites, com la xalana i molts bots, que a popa duen mirall, i l' esclop , que duu mirall a proa i a popa Barca de pesca de materials plàstics, construïda segons un…