Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
els Pallaresos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a l’esquerra del Francolí, al límit amb el terme de Tarragona.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de la Secuita, a l’E amb el Catllar, al S amb Tarragona i a l’W amb Perafort i Constantí Les principals elevacions es troben a la divisòria amb el terme de Perafort El territori no té cap curs d’aigua remarcable, però prop del nucli urbà neix el torrent del Garrot, el curs del qual acaba, dins el terme de Tarragona, en el Francolí L’abundància de terrenys miocènics afavoreix la presència de bosc de pins i garriga i dificulta els conreus El terme comprèn el poble dels Pallaresos, cap de municipi, les partides de l’Argila, l’Hostalet, el…
Josep Gols i Veciana
Música
Director i compositor.
Deixeble de R Bonet, fou professor de música de l’Escola Normal de Tarragona Fundador de l’Orfeó Tarragoní 1903, feu amb aquest diferents concerts per diverses poblacions catalanes i de l’Estat espanyol, i també fundà l’Orfeó Canongí Compongué música coral, tant religiosa com profana, i algunes danses, harmonitzà cançons populars catalanes i escriví també alguna obra per a l’escena Del seu catàleg, cal destacar-ne la música escènica per a Somni de reis 1909 i algunes peces religioses La seva labor pedagògica ha estat, però, la més reconeguda i apreciada Fou pare dels músics Joan i Xavier…
,
les Faldes de Tarragona
Ciutat
Nom que tenia el terme general de la ciutat de Tarragona.
Al segle XIV comprenia els llocs dels Pallaresos, el Torell, Botarell, el Burgar, el Mas de Moretó, el Milà, el Rourell, els Montgons, els Masos d’En Goda, Font de l’Astor, el Codony, Constantí, Vila-seca, Vila-seca del Comú, Barenys, la Pineda, Masricard, Mascalbó i Vilafortuny
Penallonga
Despoblat
Despoblat del Camp de Tarragona, proper als Pallaresos (Tarragonès).
Artau II de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (1081-~1115), fill i successor d’Artau I Miró i de Llúcia.
Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot, bisbe d’Urgell Lluità contra els sarraïns, dels quals caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri Casat amb Eslonça Martín, castellana, morí vers el 1115 el seu fill Artau III heretà el comtat Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini