Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
panhipopituïtarisme
Patologia humana
Síndrome produïda per la insuficiència secretora de l’adenohipòfisi.
Comporta l’atròfia i la hipofunció de les glàndules endocrines sota la seva influència Les causes més importants són la necrosi isquèmica hipofisària per xoc hemorràgic posterior al part malaltia de Seehan i la destrucció hipofisària produïda per tumors cromòfobs, per craniofaringiomes, per granulomes infecciosos i per traumatismes cranials Es manifesta per adinàmia, pallidesa, anhidrosi, hipotensió arterial, fred corporal, amenorrea i apatia El tractament és de tipus substitutiu hormonal
hipopituïtarisme
Patologia humana
Estat consecutiu a un dèficit hormonal de la hipòfisi anterior o adenohipòfisi.
Pot ésser parcial o total Aquest darrer tipus, anomenat també panhipopituïtarisme o síndrome de Simmonds-Sheehan s’origina per un infart de la hipòfisi, generalment associat a una hemorràgia greu durant el part En l’infant, l’hipopituïtarisme determina l’anomenat nanisme hipofisiari , caracteritzat per una talla curta, però amb unes proporcions corporals normals Les manifestacions clíniques de l’hipopituïtarisme fan referència als dèficits hormonals correspondents
caquèxia
Patologia humana
Estat patològic que comporta una alteració profunda de l’organisme com a conseqüència del funcionament deficitari dels sistemes metabòlics en què el catabolisme predomina sobre l’anabolisme.
El pacient sofreix un amagriment important en minvar primer el greix i després la massa muscular de l’organisme La pell es torna arrugada i pàllida, el cabell cau i la força muscular és escassa hi ha graus variables d’anèmia, trastorns digestius, edemes i, fins i tot, vascites per manca de proteïnes, amenorrea i impotència sexual La caquèxia s’anomena primària quan és deguda a manca d’ingesta d’aliments, i secundària quan és provocada per certes malalties síndromes de malabsorció, trastorns endocrinològics com la caquèxia hipofisària o panhipopituïtarisme i la caquèxia…
anorèxia
Patologia humana
Manca o disminució de les ganes de menjar.
És un símptoma comú a moltes malalties i, per ell mateix, té poc valor diagnòstic Els mecanismes que la produeixen no són encara ben coneguts Normalment l’acte de menjar és regulat per un centre de la gana i un centre de la sacietat , situats a l’hipotàlem, els quals poden rebre moltes influències per diferents estats patològics també és possible que aquests centres siguin influïts per alteracions en el metabolisme de la serotonina, un neurotransmissor cerebral L’anorèxia acompanya sovint diverses malalties digestives hepatitis, càncer d’estómac, etc i extradigestives…