Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
himeni
Botànica
Capa de cèl·lules esporògenes (ascs o basidis) i de cèl·lules o hifes estèrils, implantades en general perpendicularment a la superfície d’un estroma.
L’himeni dels ascomicets i dels ascolíquens comprèn ascs i paràfisis filiformes de llargada equivalent, i el seu color depèn del de l’àpex de les paràfisis i dels ascs epiteci L’himeni dels basidiomicets comprèn, a més dels basidis, paràfisis curtes unicellulars en realitat, basidíols i sovint cèllules allargades, de mida molt superior, els cistidis
dictiosifonals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus ramificat, de consistència cartilaginosa, amb creixement tricotàl·lic o intercalar.
Els esporangis, entremesclats amb paràfisis, són agrupats en sorus
paràfisi
Botànica
Cèl·lula o filament pluricel·lular estèril, que creix juntament amb les cèl·lules fèrtils formadores d’espores o de gàmetes.
Les paràfisis es troben en els conceptacles d’algunes feofícies, en l’himeni dels fongs, en els ascocarps dels líquens i en els anteridis i arquegonis de les molses
apoteci
Anatomia vegetal
Aparell esporífer propi dels discomicets i dels discolíquens.
Té bàsicament forma de disc o de copa, i és revestit interiorment per l' himeni , format per ascs dispersos entre paràfisis La part superior de l’himeni és l' epiteci Sota l’himeni s’estén l' hipoteci En els líquens, es troba un marge propi o parateci , format pel fong, i, en certs casos, un marge extern, amb cèllules de característiques semblants a les de les algues, l' amfiteci
artopirenials
Micologia
Ordre de pirenolíquens que inclou espècies crustàcies, sense paràfisis veritables (ascoloculars) i amb ascs de tipus nassascat i gonidis.
Comprèn, com a famílies més importants, les artopireniàcies i les opegrafàcies
mazedi
Micologia
Massa pulverulenta d’espores, paràfisis i ascs que es forma sobre els apotecis dels líquens de l’ordre de les coniocarpals.
ascoteci
Anatomia vegetal
Mena de periteci format per filaments produïts pel peu de l’ascogoni, que envolten un grup d’ascs i de paràfisis ascendents.
Solen tenir forma d’ampolla i s’obre per un ostíol
coniocàrpides
Micologia
Grup de discolíquens, de tal·lus generalment crustaci, alguns cops fruticulós, amb apotecis sovint estipitats i caracteritzat perquè els ascs es destrueixen aviat i deixen les espores generalment fuliginoses barrejades amb les paràfisis, formant una massa pulverulenta i negrosa, denominada mazedi.
Componen un sol ordre, el de les calicials
ascocarp
Anatomia vegetal
Aparell esporífer dels ascomicets, constituït per un estroma d’origen gametofític, en el qual es troba l’aparell ascogen, productor dels ascs, que poden restar tancats en un cos esfèric ( clistoteci
), o en cambres incloses en l’estroma ( ascostroma
) i, més generalment, en cossos esfèrics oberts per un porus ( periteci
), o cobrint la superfície d’un disc o copa ( apoteci
), en general juntament amb hifes del gametòfit, protectores, les paràfisis.