Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
paracaigudes
paracaigudes d’ala
© Fototeca.cat
Transports
Aparell que permet de reduir notablement la velocitat d’un cos dins l’atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.
Consisteix, generalment, en un teixit molt resistent, de seda natural o de niló, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada, que és fixat a unes cordes de niló i del qual surten un conjunt de cinyells i tirants, que constitueixen el talabard , que són fermats entorn de la persona que l’utilitza El paracaigudes es basa en el principi de presentar una gran superfície a l’aire, la qual cosa crea una resistència que s’oposa a l’acceleració de la gravetat Així, la velocitat d’un cos que, caient…
paracaigudes
Tecnologia
Dispositiu de seguretat dels ascensors, muntacàrregues i d’altres aparells semblants, que n’impedeix la caiguda accelerada en el cas de ruptura dels cables, en el qual cas, en perdre tensió aquests, són accionades automàticament unes peces dentades que encerclen fermament les guies i enclaven la cabina.
La força necessària per a l’enclavament de la cabina és obtinguda del seu mateix pes
paracaigudisme

Paracaigudista
© Lluís Prats
Esport
Militar
Activitat que consisteix a llançar-se en paracaigudes amb finalitat bèl·lica, esportiva, etc.
Com a activitat esportiva, aparegué després de la Segona Guerra Mundial Hi ha dos tipus de proves la de precisió en l’aterratge, en què el paracaigudista demostra la seva destresa, i la de l’estil, on individualment o en equip hom realitza diverses figures El salt és efectuat des d’una altura de 1000 a 1500 m i el paracaigudes s’obre a uns 400 m Cada prova puntua diferentment i la suma d’ambdues permet d’establir la classificació La reglamentació definitiva i la creació de la Federació Internacional són del 1949, i l’any següent s’efectuà la primera competició
salt

salt amb paracaigudes des d’un avió
(CC0)
Esport
Denominació genèrica de qualsevol modalitat esportiva en la qual els salts són l’element principal.
seient projectable
Transports
Seient emprat en els moderns avions de reacció, llevat dels de transport de passatgers, que, en cas de perill i d’haver-lo d’abandonar, és llançat a l’exterior de l’avió amb el seu ocupant, mitjançant una càrrega explosiva o un coet.
Presa la decisió d’abandonar l’avió, el pilot acciona el sistema, generalment en estirar una anella En primer lloc és llançada la coberta de la cabina, es bloquen tots els tirants i cinyells del seient que subjecten el pilot, es dispara la càrrega explosiva o el coet, i el seient, amb el pilot, és expulsat de l’avió Acabada la càrrega, s’alliberen automàticament tots els elements de subjecció del pilot, que resta lliure amb el seu paracaigudes, el qual s’obre automàticament en el temps prèviament programat Els seients projectables porten incorporat un equip d’oxigen, per a l’…
submunició
submunició
© Fototeca.cat
Militar
Municions que omplen la carcassa de determinats tipus de bombes i que en esclatar són alliberades.
Escampades sobre una àrea extensa, gràcies al paracaigudes de què van proveïdes en multipliquen l’abast destructiu
bombardeig rasant
Militar
Bombardeig aeri efectuat volant a poca alçada —i generalment després d’una aproximació feta també en vol rasant— contra objectius difícils d’atacar des de més amunt.
Hom hi sol recórrer quan cal llançar bombes de napalm, bombes amb paracaigudes de frenat i en els casos de bombardeig de rebot les bombardes reboten en terra abans d’esclatar
retrocoet
Astronàutica
Propulsor coet emprat per a generar una empenta en sentit aproximadament oposat al de moviment d’un giny, per tal de descelerar-lo.
Entre les aplicacions més importants dels retrocoets, cal esmentar la de fer descendir satèllits artificials de la seva òrbita dirigint el doll de gasos endavant i amunt, l’aterratge suau d’un giny en un astre desproveït d’atmosfera i l’amortiment del xoc al final del descens d’una càpsula espacial amb paracaigudes
Carles Macià i Vives
Literatura catalana
Escriptor.
Professor mercantil Guanyà el premi Joan Santamaria 1962, amb Tant o més que a viure, i el Joaquim Ruyra 1964, amb Un paracaigudes sobre la vall Ferrera Publicà els reculls de contes i les narracions La nostra terra de cada dia 1964, premi Víctor Català 1963, Fer córrer el temps 1979, Històries de prop i de lluny 1980, Un home contra el gel 1982, Els remences sobremunt 1992, El camí de migdia 2006, La frontera superior 2008, Els pagans nefands 2009, L'any dels catalans 2011 i Els oblidats 2018, entre d’altres Collaborà habitualment a Cavall Fort
,
ascensor

Esquema d’un ascensor elèctric
© fototeca.cat
Tecnologia
Aparell de transport intermitent de persones en sentit vertical ascendent i descendent.
Els primers ascensors foren hidràulics el primer fou presentat a l’Exposició de París el 1867, i el 1878 en fou installat un altre Actualment funcionen amb tracció elèctrica la força hidràulica és emprada només per a certs tipus de muntacàrregues El primer ascensor elèctric funcionà el 1880 a l’Exposició de Mannheim L’ascensor consta essencialment d’una cabina —i un contrapès— que corre amunt i avall de dues guies, sostinguda i impulsada per cables d’acer accionats per una politja motora El buc de l’ascensor, recinte per on es desplaça la cabina i sovint el contrapès, acaba en un fossat on es…