Resultats de la cerca
Es mostren 528 resultats
carrerada
Ramaderia
Camí seguit de manera exclusiva pel bestiar transhumant en el seu desplaçament pendular i periòdic per tal d’aprofitar les pastures naturals.
Les carrerades són producte d’un sistema ramader arcaic i pròpies dels països de clima mediterrani i tropical, on la secada estiuenca agosteja les pastures de la plana, i les àrees muntanyoses tenen abundants prats naturals estiuencs S'ordenen formant xarxes jerarquitzades i són particularment abundants en aquells sectors en què la ramaderia gaudí d’una forta preponderància sobre l’agricultura durant l’edat mitjana, gràcies a l’existència d’organismes protectors monestirs, comunitats rurals, organitzacions com la Mesta castellana o la Casa de Ganaderos aragonesa Avui són en plena…
praticultura
Agronomia
Part de l’agricultura dedicada al conreu, estudi i millora de prats i pastures.
Alfred Verwee
Pintura
Pintor flamenc.
Fou un dels membres més importants de l’escola de pintura realista belga Viatjà molt per Europa, i fou fortament influït per l’obra i les idees de GCourbet Fou un dels membres fundadors de la Société Libre des Beaux Arts, a Brusselles 1868 Conreà especialment el paisatge La desembocadura de l’Escalda, Les pastures a Flandes, Cavalls a les pastures
pasticultura
Ramaderia
Branca de l’enginyeria forestal que estudia la gestió i l’aprofitament de les pastures.
quintà
Agronomia
Nom genèric donat a diverses menes de camps de conreu o de pastures, segons les comarques.
safrà de muntanya

safrà de muntanya
© Xevi Varela
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 6 a 20 cm d’alçària, de bulb petit i reticulat, de fulles dretes, llises i amplament linears, de flors violades o blanques i de fruits en càpsula.
Creix en pastures, als Pirineus
candela geganta

Candela geganta
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gran bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret en forma d’embut ample, al principi de color de crema, després més torrat, de 25 a 30 cm de diàmetre, amb el marge pentinat, cama robusta i curta i carn blanca, amb una olor lleu de fruita comestible.
Viu a les pastures de muntanya
candelera
Flors de candelera (Verbascum thapsus
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, de tija angulosa de 50 a 150 cm d’alçària, amb fulles oblongues, verdes i glabrescents al dessobre i tomentoses al dessota, flors petites, grogues o blanques, i fruits en càpsula ovoide.
Creix en pastures seques de muntanya
lliri de Sant Bru
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 30 a 60 cm d’alçada, d’arrel fibrosa, de fulles linears basals i de flors estrellades blanques.
Es fa en turons, rases, pastures, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina