Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
patogènia
Patologia humana
Part de la patologia que estudia el mecanisme pel qual les causes morboses actuen damunt l’organisme per produir qualsevol malaltia.
atòpia
Patologia humana
Estat anormal d’hipersensibilitat, determinat genèticament, que provoca una resposta diferent de la dels individus normals a l’acció dels antígens.
És el fonament de la patogènia de les malalties d’hipersensibilitat
angioneurosi
Patologia humana
Trastorns del sistema vasomotor (angioespasme, angioparàlisi) motivats per causes psíquiques, especialment de tipus emocional.
Es presenta en els individus amb una labilitat especial del seu sistema neurovegetatiu És un dels mecanismes de la patogènia psicosomàtica
bagassosi
Patologia humana
Quadre característic d’una pneumonitis per hipersensibilitat, ocasionat per la inhalació de la pols de bagàs de la canya de sucre.
Aquesta pols conté antígens d’actinomicets termòfils, causants de la resposta immune a nivell pulmonar, responsables de la patogènia de la malaltia
pèmfig
Patologia humana
Nom genèric de diverses malalties de la pell caracteritzades per flictenes o vesícules, plenes de líquid serós, que deixen taques pigmentàries.
Cal esmentar per llur importància el pèmfig agut febril greu secundari a una septicèmia, el pèmfig vulgar crònic o vertader de patogènia immune i pronòstic greu, la dermatosi polimorfa dolorosa, l’herpes gestationis i l’epidermòlisi ampullar
adinàmia episòdica hereditària
Patologia humana
Malaltia infantil de transmissió hereditària dominant, que apareix entre els cinc i els deu anys.
Provoca crisis de paràlisi més o menys extensa d’una durada variable, entre 30 i 60 minuts La seva patogènia és desconeguda, però, diferentment d’altres quadres similars, cursa amb valors incrementats de potassi en plasma S'anomena també paràlisi periòdica hipercalièmica
neuromiotonia
Medicina
Síndrome neurològica paraneoplàstica definida com l’associació d’alteracions musculars, rampes, defectes de la relaxació muscular i hiperhidrosi.
A l’electromiograma apareixen salves perllongades de potencials d’unitats motores descarregant a una freqüència alterada La patogènia és autoimmune per producció d’anticossos patològics i els tumors que poden provocar amb més freqüència són el timoma i el càncer pulmonar de cèllula petita
hipersplenisme
Patologia humana
Activitat exagerada de la melsa en la seva funció destructora de cèl·lules sanguínies, que pot donar lloc a anèmia, leucopènia i trombopènia.
El trastorn pot ésser causat per l’existència prèvia de defectes dels eritròcits, la qual cosa constitueix un dels factors que intervenen en la patogènia de determinades anèmies hemolítiques, o bé pot ésser conseqüència d’alteracions autoimmunitàries o de malalties infeccioses L’activitat de la melsa pot normalitzar-se quan es resol l’afecció causal en cas contrari, hom recorre a l’extirpació quirúrgica de l’òrgan esplenectomia
acrodínia
Patologia humana
Infecció, gairebé sempre infantil, caracteritzada per un seguit d’erupcions febrils que solen persistir mesos i anys.
També presenta dolors i manifestacions neurovegetatives, generalment a les parts distals de les extremitats, acompanyats d’edema i d’eritema palmar i plantar juntament amb trastorns secretoris sialorrea, sudoració Produeix trastorns psíquics com són modificacions del caràcter infants malhumorats, rondinaires, depressió ansiosa i gran irritabilitat fins i tot pot esbossar un estat delirant o allucinatori Hom creu que es tracta d’una encefalitis, però se'n desconeixen l’etiologia i la patogènia És anomenada també eritema epidèrmic
autoanticòs
Immunologia
Anticòs actiu enfront d’un autoantigen que prèviament ha determinat la seva formació.
Els anticossos antinuclears AAN s’adrecen contra proteïnes del nucli cellular els anticossos antidesoxiribonucleics ADN, contra l’àcid desoxiribonucleic els anticossos antiribonucleics ARN, contra l’àcid ribonucleic els anticossos anticitoplasmàtics , contra estructures del citoplasma antimitocondrials, contra els mitocondris antilisosomals, contra els lisosomes, etc Els autoanticossos específics d’òrgans només s’adrecen contra un òrgan concret múscul, tiroide, mucosa gàstrica, ronyó, fetge, etc i els específics de cèllules , contra determinades cèllules eritròcits, plaquetes, etc Tots…