Resultats de la cerca

Educat al monestir de Lewes, ingressà als franciscans ~1250 i estudià a Oxford i a París, on fou deixeble de sant Bonaventura Novè provincial dels franciscans d’Anglaterra 1275, lluità per l’observança més estricta de la regla observant Nicolau III el nomenà lector sacri palatii a Roma 1277 i arquebisbe de Canterbury 1279, on inicià una vasta acció contra els abusos eclesiàstics en els nomenaments episcopals i en l’acumulació de riqueses sínodes de Lambeth, 1281, i Londres, 1282 Ha deixat una obra científica i teològica immensa De sphaera, Theoria planetarum, Speculum animae i, sobretot,…

Diplomàtic i després periodista, fou corresponsal a l’Orient i a Rússia Escriví poesia, novella, assaig i crítica Fou narrador contingut, sensible, suggeridor, a través d’episodis senzills C 1924, Daphne Adeane 1926, Robert Peckham 1930, etc

Per influència de Robert Grosseteste, canceller de la Universitat d’Oxford, una bona part dels franciscans que hi ensenyaren al s XIII Tomàs de York, Roger Bacon, Joan Peckham, etc , bé que pròpiament no formaren “escola”, participaren d’un mateix esperit augustinisme amb certs retocs arabigojudaics, coneixement de la filosofia aristotèlica, preferència pel mètode experimental, cultiu de la matemàtica, estudis lingüístics, etc

Fins a un cert punt hom la pot caracteritzar com a propera a l'augustinisme i en contraposició al tomisme escolàstica Hom sol distingir una escola franciscana antiga amb figures com Alexandre de Hales i Bonaventura, a París, i Robert Grosseteste i Tomàs de York, a Oxford, una altra de mitjana dins la qual es destaca John Peckham, adversari declarat de Tomàs d’Aquino i una altra de darrera el cap de la qual fou Joan Duns Escot A la darreria de l’edat mitjana la influència platònica derivà vers un conceptualisme que preparava el nominalisme i del qual és representant típic Guillem…