Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
pedestal
Arquitectura
Pilastra de poca alçària, amb base i cornisa, que suporta una estàtua, una columna, un vas o un altre motiu decoratiu.
pedestal
Tot allò que serveix per a fer brillar més una persona.
repeu
Construcció i obres públiques
Regruix que reforça la base d’un mur, columna o altre element de construcció vertical.
Adam
estil Adam Recipient per a vi, amb pedestal
© Fototeca.cat - R. Manent
Arquitectura
Família d’arquitectes i, especialment, de decoradors escocesos del segle XVIII, que donen nom a un estil ornamental ( estil Adam
) derivat de l’antiguitat clàssica i del Renaixement.
Foren quatre germans, Robert Kirkcaldy, Escòcia 1728 — Londres 1792, James Kirkcaldy 1730 — Londres 1794, William i John , fills de William Adam 1688 — 1748, arquitecte d’Edimburg Sostinguts per la noblesa d’Anglaterra, embelliren antigues residències o n'edificaren de noves, tot prodigant a l’interior sobretot entre els anys 1759-75 ornamentacions d’una gràcia exquisida Llur estil s’escampà àmpliament per Anglaterra i pel continent, i inspirà les arts del disseny fins a la fi de l’època napoleònica Robert viatjà per Itàlia, estudià el palau de Dioclecià a Split Dalmàcia i s’establí a Londres…
Pilar Portella i Estrada
Art
Artista plàstica.
Amarada de l’esperit modernista s’especialitzà en la locució floral Féu pirogravat, i com a repussadora de cuir exposà el 1904 A la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 aportà un pedestal de guix ornat de flors camperoles, i a la VI 1911 un gerro de terra cuita decorat amb crisantems
cornisa
Motllura que culmina un moble, un pedestal, una porta, etc.
Victòria de Samotràcia
Victòria de Samotràcia
© Fototeca.cat-Corel
Nom amb què és coneguda una níkē
ròdia de marbre (de vers la fi del s III aC o el començament del II), commemorativa de la victòria naval de Demetri I de Macedònia a Salamina (306 aC), que fou descoberta a Samotràcia el 1863 (altres fragments foren trobats el 1954) i que és conservada al museu del Louvre.
El vigor i el moviment del tors i les ales, amplificat per la bella corba de la proa que li fa de pedestal, així com la inclinació i el balanceig de la roba, inflada pel vent, que s’humanitza tot deixant entreveure la bellesa femenina sota els vels lleugers, en fan una de les obres mestres de l’escultura hellenística