Resultats de la cerca

El 1885 s’uní a la companyia FRBenson El seu llibre Poems 1897 fou seguit d’alguns drames en vers Herod 1901, Ulysses 1902, Nero 1906 Fou comparat amb Shakespeare per Paolo and Francesca 1900, però la seva reputació declinà ben aviat

Demostrà que en el període de 1861-1957, a la Gran Bretanya, la relació d’aquestes dues variables fou inversa d’una manera estable, la qual cosa contradeia la recomanació, fins aleshores ortodoxa, que per a reduir l’atur calia abaixar els salaris

Estudià a les universitats de Yale i Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on fou professor des dels 23 anys fins al final de la seva vida Després d’analitzar les relacions civil militars als Estats Units d’Amèrica, esdevingué famós qüestionant els teòrics moderns que sostenen que el progrés econòmic i social porta a l’estabilitat de la democràcia en els països recentment descolonitzats Mentre era conseller del Departament d’Estat durant el mandat de Johnson es mostrà partidari de bombardejar la població rural Vietnam del Sud per desplaçar-la a les ciutats, deixant així…

Pertangué al departament atòmic de la Universitat de Princeton 1942-43, collaborà en les investigacions del laboratori nuclear a Los Alamos 1943-45 i contribuí en el desenvolupament de la bomba atòmica El 1965 li fou atorgat el premi Nobel de física, amb JSSchwinger i STomonaga, per llurs treballs sobre electrodinàmica Desenvolupà una teoria de la desintegració beta Escriví, entre altres obres, Quantum Electrodinamics 1961, Theory of Fundamental Processes 1961 i Feynman Lectures on Physics 1963-64

Es doctorà en física al Massachusetts Institute of Technology 1976 És investigador al National Institute f Standars and Technology i professor de la Universitat de Maryland L’any 1996 li fou concedida la medalla Albert A Michelson pel Franklin Institute El 1997 rebé el premi Nobel de física pel desenvolupament del refredament i captura d’àtoms per làser, compartit amb Claude Cohen-Tannoudji i Steven Chu

Des del 1922 guanyà fama escrivint per a alguns setmanaris Publicà The Late George Apley 1937, premi Pulitzer, Wickford Point 1939, B F's Daughter 1946, Point of No Return 1949 i altres