Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
bat
Esport
En el beisbol, bastó utilitzat pel batedor per a colpejar les pilotes que li llança el pitcher
o llançador.
En el beisbol, bastó utilitzat pel batedor per a colpejar les pilotes que li llança el pitcher o llançador
falàfel

Pilotes de falàfel
JacobEnos (CC BY-SA 2.0)
Gastronomia
Pilota de forma aplanada i molt especiada que s’elabora amb pasta de cigrons, típica del Pròxim Orient.
pilota de goma
Dret administratiu
Projectil de goma massissa que es dispara amb una escopeta dotada d'un brocal de llançament, utilitzada especialment per les forces d’ordre públic en la lluita antiavalots.
Bé que la seva finalitat és produir únicament dolor i, com a molt, hematomes i contusions, els casos relativament freqüents de ferides greus amb danys a òrgans interns, de pèrdua d'òrgans especialment l'ull o d’invalidesa permanent han propiciat que el seu ús esdevingui polèmic i que se’n reclami reiteradament la prohibició Les pilotes de goma començaren a ser utilitzades per la policia britànica en el conflicte d'Irlanda del Nord al final de la dècada de 1960 Al desembre del 2013 el Parlament de Catalunya aprovà la prohibició total de les pilotes de goma a partir del 30 d'abril…
piloter | pilotera
Persona que té per ofici fer o fabricar pilotes.
urticàcies
Botànica
Família d’urticals constituïda per herbes o arbusts de fulles simples, oposades o alternes, típicament amb estípules, de flors tetràmeres o pentàmeres, hipògines i generalment unisexuals, i de fruits en aqueni.
Consta aproximadament d’unes 750 espècies, la majoria naturals de zones càlides Urticàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Boehmeria nivea rami Parietaria sp parietària Parietaria diffusa morella roquera , blet de paret, granadella Urtica sp ortiga Urtica dioica ortiga gran Urtica pilulifera ortiga balera, ortiga de pilotes Urtica urens ortiga petita, ortigola
ortiga

Ortiga gran
© MC
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les urticàcies, amb pèls urticants, de fulles oposades, lobulades o dentades, de flors unisexuals tetràmeres i de fruits en aqueni.
Són plantes nitròfiles que creixen en runes, solars, vora corrals i cases de pagès, etc L’ ortiga balera o de pilotes U pilulifera , perenne i dioica, té les flors femenines reunides en glomèruls esfèrics llargament pedunculats L’ ortiga gran U dioica , perenne i dioica, fa de 30 a 150 cm d’alçària És la que exigeix més humitat Aspecte d’una ortiga petita © Fototecacat L’ ortiga petita U urens , anual i monoica, ateny de 10 a 60 cm d’alçària
Museu de Joguets i Autòmats de Verdú

Sala dels vehicles de pedal del Museu de Joguets i Autòmats
© Museu de Joguets i Autòmats
Museu
Museologia
Col·lecció permanent oberta al públic l’any 2004 per l’antiquari i galerista Manel Mayoral a la seva població natal de Verdú.
Era emplaçat a l’antiga casa pairal de Cal Jan segle XV, rehabilitada, al bell mig del poble S'hi exposava una mostra de més de 1000 joguines i objectes compilats per Mayoral i distribuïts en quatre plantes que suposen 1895 m 2 d’exposició La collecció estava estructurada en quatre grans àmbits el poble i el camp objectes d’una antiga botiga de queviures, nines de cartró, etc, les fires i atraccions collecció d’autòmats, titelles, teatrins, etc, els vehicles de joguina i de pedal bicicletes, tàndems, tricicles, cotxes, màquines de tren, etc, i el món del futbol futbolins, pilotes…
Adidas
Esport general
Empresa alemanya de material esportiu.
Té l’origen en l’empresa familiar creada el 1924 pels germans Adi 1900-1978 i Rudolf Dassler, dedicada a la fabricació de calçat esportiu, a Herzogenaurach Baviera El 1927 installaren la primera fàbrica i el 1928 el seu calçat fou utilitzat per primer cop en una competició olímpica El 1948 els germans Dassler se separaren Adi fundà Adidas i Rudolf Puma El 1959 Adidas començà la producció fora d’Alemanya amb una fàbrica a França, i dos anys després inicià la diversificació de la producció amb la fabricació de pilotes i roba esportiva El 1983 el fill d’Adi, Horst Dassler, fundà…
trinquet
Altres esports de pilota o bola
Recinte del joc específic per a la pràctica del joc de pilota valenciana
.
Consisteix bàsicament en un espai rectangular, de 55 a 60 m de llargària i de 8 a 11 m d’amplària, tancat per quatre murs, dos dels quals, llargs anomenats muralles , tenen una alçada similar a l’amplària del trinquet, sovint, però, augmentada amb uns bastidors recoberts d’un filat metàllic els dos més curts anomenats frontons fan una alçada de 4,5 m Al llarg d’una de les parets del trinquet sol haver-hi una graderia escala de quatre graons, que s’alça 1,8 m per damunt del sòl on poden seure els espectadors Darrere els frontons, i a la part superior, solen haver-hi les galeries , on seuen…
Favara de Matarranya
Vista de conjunt de la vila de Favara de Matarranya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a banda i banda dels cursos baixos del Matarranya i del riu d’Algars, que travessen el terme de sud a nord poc abans de llur confluència a Nonasp.
Pertany administrativament a Aragó i al bisbat de Saragossa, però correspon a la zona de parla del català occidental Gairebé la meitat del territori és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls L’agricultura comprèn una zona de regadiu, al fons de les valls del Matarranya séquies de la Noguera, de Mesulls i de Rovinat i del riu d’Algars séquies de les Planes i de les Hortes, amb 360 ha d’oliveres, 105 de cereals, 92 d’hortalisses i 52 de vinya, i una zona de secà, en la qual predominen també les oliveres 1300 ha, seguides pels cereals 619 ha, els ametllers 609 ha i la vinya 105 ha La…