Resultats de la cerca

Publicà les obres de Palestrina i algunes antologies de cant polifònic, com també estudis sobre el cant gregorià

Cec des de la infantesa, dominà diferents instruments i es dedicà, sembla, a fabricar-ne i reparar-ne Escriví unes 140 balades que transformà en un gènere polifònic valuós, una dotzena de madrigals, etc

Fou organista i cantor i, més tard, prefecte de la música de la catedral de Cremona Fou mestre de CMonteverdi Escriví música religiosa i profana, influït per l’estil polifònic de l’escola romana Deixà madrigals a quatre veus i a cinc, responsoris, lamentacions i cançons

Actuà gairebé tota la vida a la cort de França, al servei de Carles VII, Lluís XI i Carles VIII Anteriorment havia actuat a Anvers Desenvolupà l’estil de la polifonia francoalemanya i creà un estil polifònic que predominà a Occident durant un segle De la seva obra es destaquen diverses misses, com la basada en el tema de L’Homme armé , un rèquiem, un Credo i una vintena de cançons Fou mestre de Josquin des Près Sembla que vers el 1470 visità la península Ibèrica

Estudià música amb Enric Morera i violí amb Francesc Costa Cofundador, el 1935, del Cor Mixt Polifònic des del 1939 Capella Clàssica Polifònica i adscrit al Foment de les Arts Decoratives de Barcelona , des del 1940 en fou el director titular Fou professor de violí i de conjunt coral i instrumental del Conservatori de Barcelona Dirigí l’Orfeó de Sants i fou professor dels Cursos Internacionales de Música en Compostela i la Coral Universitària de Ciutat de Mèxic El 1981 fou nomenat director del Coro Nacional de España de Madrid Autor d’algunes composicions, publicà Consideracions…

D’infant i vivint en la misèria, començà a cantar amb alguns companys en locals públics El 1917 entrà a l’orquestra de Kid Ory, i des d’aleshores continuà per un camí d’èxits progressius, integrat en conjunts de King Oliver i Fletcher Henderson, fins que el 1925 fundà el seu propi grup, el mític Hot Five Durant els anys trenta fou el precursor del pas de l’estil polifònic del tradicional “New Orleans” a la preponderància del solista, pròpia dels corrents moderns del jazz Enregistrà més d’un centenar de discs i participà en una quinzena de pellícules