Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
poncella
Botànica
La flor abans d’obrir-se.
Organogràficament, correspon a una gemma floral
castell de la Trinitat
© Fototeca.cat
Castell
Castell del municipi de Roses (Alt Empordà), les ruïnes del qual s’aixequen als vessants del puig Rom, dominant la costa (punta de la Poncella) al SE de la vila.
Era de petites dimensions, amb la planta en forma d’estrella, per a protegir la vila i la badia Construït posteriorment a la ciutadella, fou destruït pels francesos durant la guerra del Francès Més tard hom hi bastí una bateria per a la defensa del port, abandonada aviat
tàpera
Alimentació
Botànica
Poncella de la taperera.
Un cop adobades en vinagre, les tàperes són comestibles i hom les empra com a aperitiu i com a condiment
puig Rom
© Fototeca.cat
Muntanya
Promontori (224 m) de l’extrem SW de la península del cap de Creus, que tanca pel N l’àmplia badia de Roses.
Geològicament és constituït per granodiorites i tonalites sintectòniques del plutó hercinià de Roses, amb exemples notoris de zones de cisallaAl seu vessant marítim fou bastit el castell de la Trinitat o de la Poncella, i modernament un far
cultivar
Botànica
Agronomia
Categoria taxonòmica de rang infraespecífic distinta de la varietat que apareix en les plantes cultivades per hibridació, mutació, selecció, etc.
Aquesta categoria ha estat definida pel codi internacional establert per la Comissió Internacional per a la Nomenclatura de les Plantes Cultivades Les cultivars han d’ésser anomenades amb noms trets de llengües vives epítets de fantasia i han d’anar escrites en caràcters tipogràfics normals i entre cometes simples, sense indicacions d’autor Així, per exemple , Populus nigra ‘Poncella’ i Theobroma cacao ‘Nacional’ són sengles cultivars del pollancre i del cacau
tàpera falsa
Alimentació
Botànica
Poncella de la tropeolàcia Tropaeolum majus L., originària del Perú.
Celestí Sadurní i Gurguí
Música
Director i compositor.
Es formà al Conservatori del Liceu, on estudià solfeig i piano, i obtingué la Medalla d’Argent en finalitzar els estudis, i fou deixeble de J Rodoreda Fou professor de solfeig a l’Acadèmia d’Euterpe i l’Acadèmia Musical de Barcelona, i professor auxiliar de la Casa de Caritat El 1886 fou nomenat sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i el 1896 obtingué la plaça de músic major d’aquesta formació Fou també catedràtic de solfeig de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on ocupà el càrrec de secretari En 1897-1900 i 1906-08 estigué al capdavant de la Societat Coral Euterpe Al llarg…
,