Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
el Montsec de Tost
Serra interior dels Prepirineus, prolongació ponentina del Cadí.
Culmina al pic de Serreines 1 687 m alt És un dels contraforts muntanyencs de l’Alt Urgell, a l’esquerra del Segre, entre les valls de la Vansa S i de Tost N
torre de l’Arrabassada
Història
Talaia de la costa ponentina de Mallorca, dins el terme d’Andratx, davant sa Dragonera.
Fou construïda el 1583
el Gaià

Curs del Gaià al seu pas per Vila-rodona
© Alberto González Rovira
Riu
Riu que neix a les serres de la Brufaganya i de Queralt i que desguassa a la Mediterrània, després de travessar el Camp de Tarragona, al peu del castell de Tamarit (Tarragonès).
Té uns 85 km de longitud La seva capçalera, als entorns de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà, és a la Depressió Central Catalana, on recull les aigües de l’ermita de Sant Magí i de Pontils, entre altres Travessa la Serralada Prelitoral estret de Gaià i corre pels plans d’Aiguamúrcia i Vila-rodona Envolta després l’extremitat ponentina de la serralada Montmell i Bonastre, on s’encaixa breument a l’estret de Cadernal Finalment, passats els plans del Catllar, arriba a la mar No té afluències importants, i el règim de les seves aigües és determinat per les pluges els aiguats…
castell de Granera

Vista del castell de Granera
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Granera (Moianès), situat a 830 metres d'altitud.
En bon estat de conservació, conserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que l'infeudà als Balsareny, i d’aquesta passà a la casa vescomtal de Barcelona el 1046 i fins a la fi del segle XII El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat i el 1170 de…
regió de Tortosa
Regió que ocupa el SW del Principat de Catalunya, de transició al País Valencià.
Comprèn el sector més desenvolupat de la Serralada Prelitoral i l’angle SW de la Depressió Central Catalana, amb la cubeta de Móra Comprèn les comarques del Baix Ebre i el Montsià, d’ambient mediterrani litoral, la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Matarranya, de tendència continental Coincideix, juntament amb el Priorat, amb la conca baixa de l’Ebre La densitat de població 172 023 h 1981, sobre 4 904,83 km 2 és de 35 h/km 2 , la més feble del litoral dels Països Catalans i la més poc progressiva l’increment des del 1877 és del 11,6% És una regió agrícola, amb poques ciutats Tortosa, amb 29 934…
regió de Requena
Regió ponentina del País Valencià, de parla castellana, que comprèn la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel i la Vall de Cofrents.
Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…
Fornells de la Selva

Església i cases de Fornells de la Selva a la comarca del Gironès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la vall mitjana de l’Onyar, estès a banda i banda del riu, al pla de Girona.
Situació i presentació Al N limita amb Girona, a llevant amb Quart NE i Llambilles, a migdia, seguint en part la riera de Bugantó, amb Campllong i per la roureda d’en Gener amb Riudellots de la Selva aquest de la comarca de la Selva, i a ponent el límit del terme passa més enllà de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, que recorre la part ponentina del municipi, i voreja els termes d’Aiguaviva i Vilablareix El territori és pla, drenat per l’Onyar, que forma un meandre situat gairebé totalment dintre del municipi A més del cap de municipi, dintre el terme hi ha els veïnats de la…
estany de Banyoles
Nenúfars a la riba de l’estany de Banyoles
© Arxiu Fototeca.cat
Estany
Llac del NE de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany).
De forma de vuit i amb una superfície d’1075315 m 2 , té, de nord a sud, una longitud de 2080 m, una amplada, que varia segons el lloc, entre 730 i 235 m i una profunditat que va de 6 m, al llindar que correspon a la part més estreta, a 62 m al fons d’un embut situat a la part meridional En aquesta part presenta, al seu voltant, tretze estanyols de petita extensió entre d’altres, els de la Cendra, del Vilar, gros i petit de Montalt, de Porqueres, de la riera Castellana, de ca n'Ordis, etc Es nodreix de deus subterrànies molt regulars, que li aporten uns 600 litres d’aigua per segon Assentat…
Berenguer Ramon I de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1018-35), fill i successor de Ramon Borrell i d’Ermessenda de Carcassona.
Ramon Borrell disposà, sens dubte testamentàriament, una mena de condomini entre mare i fill En morir Ramon Borrell 1017, Ermessenda fou, a més, tutora de Berenguer durant la seva minoritat El 1016 havien estat pactades a Saragossa les esposalles del futur comte amb Sança, filla del comte Sanç Garcia de Castella, primer testimoniatge històric conegut d’una relació entre els comtats de Barcelona i Castella El matrimoni sembla haver estat ja consumat el 1021 D’altra banda, Berenguer Ramon I sembla que actuà ja com a major d’edat a partir del 1023 Sança, com ja s’havia esdevingut amb altres…
el Xúquer
el Xúquer al seu pas per Cofrents
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix a Ojuelos de Valdeminguete, prop del Cerro de San Felipe, a 1.506 m alt., als Montes Universales, a Castella (Conca), i desguassa a la Mediterrània a l’altura de Cullera (Ribera Baixa).
Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía…