Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
superàvit pressupostari
Economia
Situació en què els ingressos pressupostaris corrents són superiors a les despeses corrents, amb l’objectiu, generalment, d’aconseguir una reducció de la demanda agregada i per tal de facilitar una disminució de les tensions inflacionistes.
dèficit pressupostari
Economia
Excés previst de la despesa de les administracions públiques d’un estat per damunt dels ingressos durant un període, generalment l’any financer.
equilibri pressupostari
Comptabilitat
Igualació comptable dels ingressos i les despeses.
Les finances públiques clàssiques consideraven que aquesta situació s’havia de complir estrictament al llarg d’un exercici comptable, la qual cosa li donava una rigidesa considerable enfront de les necessitats conjunturals Actualment, hom accepta el manteniment, a curt termini, d’un dèficit en el pressupost de l’estat
dèficit zero
Economia
Situació de les finances públiques en la qual els ingressos igualen les despeses.
Es tracta d’un objectiu perseguit pels gestors de les finances públiques com a pas previ a l’assoliment del superàvit pressupostari En la pràctica, i molt especialment a partir de la crisi global desencadenada el 2008, l’objectiu del dèficit zero és en realitat lluitar contra el dèficit pressupostari
efectes públics
Economia
Documents de crèdit emesos per l’estat o uns altres organismes dependents.
Els més corrents són els bons d’estat, que tenen com a principal objectiu el finançament del dèficit pressupostari, i els emesos per les empreses públiques Solen tenir privilegis com la desgravació fiscal o la pignoració automàtica
pla Dawes
Història
Informe publicat el 1924 sobre les reparacions de guerra imposades a Alemanya pel tractat de Versalles.
Per tal d’estimular la recuperació econòmica d’Alemanya amb l’objecte que pogués satisfer les reparacions, el pla proposava l’esglaonament de pagaments durant cinc anys, l’estabilització de la moneda i l’equilibri pressupostari, la concessió d’un emprèstit exterior a Alemanya, l’establiment d’un control internacional dels afers financers alemanys i la determinació de l’apropiació de certes rendes
pressupost públic
Economia
Document que recull, amb més o menys detall, els ingressos i les despeses que tindrà una entitat pública (estat, ajuntament, etc) durant un període determinat, que generalment és anual o bianual.
Té caràcter normatiu limitatiu per a les despeses i orientatiu quant als ingressos Presenten superàvit quan la diferència entre els ingressos i les despeses sigui positiva si, al contrari, aquestes són superiors als ingressos, la situació és de dèficit pressupostari hom parla de pressupost equilibrat quan els ingressos són iguals a les despeses Els pressuposts de l’estat adopten bàsicament una forma institucional es componen de la reunió dels pressuposts dels diferents ministeris i d’altres organismes estatals aquests són alhora dividits per a cadascuna de les seves unitats…
Joan Colom i Naval
Política
Polític.
El 1976 es doctorà en ciències econòmiques, i n’ha estat professor a la Universitat de Barcelona Fou diputat pel PSC al Congrés dels Diputats 1982-86 i posteriorment al Parlament Europeu 1986-2004, on fou portaveu del grup socialista per als afers pressupostaris 1987-94 i membre de la Comissió de Control Pressupostari 1986-99, entre altres càrrecs Del 1999 al 2004 fou vicepresident del Parlament Europeu El 2004 fou nomenat síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya càrrec que li fou renovat el 2007 i el 2010, i del qual fou rellevat el març del 2011 per Jaume Amat, i…
economia del cantó de l’oferta
Economia
Corrent de l’economia que preconitza una política econòmica dirigida a estimular l’oferta.
Sorgí arran de la crisi econòmica dels anys setanta com una reacció enfront de la política econòmica keynesiana, fins aleshores dominant, basada en l’actuació sobre la demanda agregada L’origen remot d’aquest enfocament de l’economia es pot situar en la llei formulada per l’economista francès del s XVIII Jean Baptiste Say “l’oferta crea la seva pròpia demanda” Essencial en l’aplicació de la teoria de l’oferta és la política impositiva, en la qual es consideren les variacions dels imposts com a preus relatius que afecten l’oferta de treball, l’estalvi, la inversió i tota l’activitat econòmica…
pressupost
Economia
Còmput anticipat de les despeses i els ingressos d’una unitat econòmica o entitat per a un període de temps determinat.
En la planificació econòmica interna de l’empresa hom distingeix tres nivells els pressuposts estratègics a llarg termini, els pressuposts operatius curt i mitjà termini i els pressuposts organitzatius El primer nivell es refereix als plans de l’empresa per anys i al llarg d’un període que oscilla normalment entre 3 i 10 es concreta en l’avaluació de les magnituds econòmiques principals de l’empresa, suposant unes opcions concretes sobre diferents alternatives futures i un comportament determinat de les variables internes i externes principals El segon nivell, que a la pràctica és la base del…