Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
prestar
Deixar a una persona (diners, o una altra cosa), amb la condició de tornar-ho passat un cert temps.
prestar
Seguit d’un substantiu no material, fer, tenir o observar (el que el nom indica).
llegat d’aliments
Dret civil català
Disposició testamentària segons la qual el testador imposa al gravat l’obligació de prestar aliments al legatari, fet que comporta l’assignació d’una quantitat de diners indeterminada.
Aquesta quantitat està destinada a cobrir totes les necessitats del legatari, com són l’habitatge, el vestit, l’assistència mèdica i l’educació La prestació es pot establir per períodes, és de quantia variable i cessarà en cas que l’afavorit no en tingui necessitat La persona obligada a prestar els aliments pot optar per complir pagant la quantitat establerta o mantenint l’afavorit a casa seva El llegat d’aliments s’ha de rebaixar de l’actiu hereditari per a poder calcular la falcídia
ambulància
Medicina
Equip hospitalari ambulant destinat a prestar primeres assistències.
juratori
Història del dret
Instrument o escriptura on hom feia constar el jurament que prestaven veguers, batlles, jutges i altra mena de magistrats en prendre possessió del càrrec.
Aquests juraments s’acostumaven a prestar davant la cort del bisbe o dels seus oficials
atenció intermèdia
Medicina
Atenció especialitzada, adreçada especialment a persones grans o a malalts crònics, que presten equips interdisciplinaris amb protocols, registres i un marc d’avaluació comuns, amb la finalitat d’aconseguir el màxim nivell d’autonomia de la persona atesa o una estabilitat clínica que li permeti retornar al seu domicili habitual o continuar-hi vivint.
L’atenció intermèdia combina elements de l’atenció especialitzada i de l’atenció primària És limitada en el temps i s’acostuma a prestar immediatament després d’una alta hospitalària o en una situació de risc d’ingrés hospitalari
autarquia
Filosofia
Estat de l’home que es basta per ell mateix, que constituí la base de la filosofia dels cínics i més tard dels estoics.
Com que suposaren que la inquietud és produïda pel desig de coses externes, afirmaren que calia deseixir-se'n i prestar atenció només a allò que és a les mans de l’home alliberat de tota inquietud, l’home pot atènyer la felicitat
pacte de Tudela
Història
Conveni d’amistat signat a Tudela de Duero (Castella), el 27 d’agost de 1506, entre Caterina i Joan d’Albret, reis de Navarra, i Felip I de Castella, gendre de Ferran II de Catalunya-Aragó i hereu dels dominis dels Habsburg.
Aquest pacte tenia per finalitat prestar suport al tron navarrès mitjançant l’aliança amb la casa d’Àustria, enemistada aleshores amb el rei català, però no va poder evitar la incorporació del regne de Navarra, poc després, als dominis d’aquest 1512
poble de contribució
Història
A l’Antic Règim, lloc o vila que gaudia del dret del carreratge, adquirint el veïnatge de la ciutat reial, a la qual estava vinculat, amb tots els seus privilegis i llibertats.
Foren pobles de contribució de Lleida, per exemple, Bell-lloc 1320, Almacelles 1362 i les Borges Blanques 1344 Aquestes comunitats considerades carrers de Lleida eren regides per un consell i tres jurats Aquests, abans de prendre possessió de llur ofici, havien de prestar homenatge al paer en cap de Lleida