Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
presumir
Creure (una cosa) fundant-se en la seva probabilitat, en indicis o senyals que hom en té.
presumir
Creure, i donar-ho a entendre amb les paraules, el capteniment, etc, de posseir una qualitat, un mèrit, etc.
tafarrejar
Ostentar vanitat, presumir.
bafanejar
Presumir, gallejar, vanar-se.
indici
Signe que permet de presumir una cosa amb algun fonament.
sospitar
Presumir per algun indici o alguna aparença que algú és culpable.
Comunicació Literària
Literatura
Societat literària de Barcelona que subsistí durant nou o deu anys a la fi del segle XVIII.
Estava formada per personatges poc coneguts, com el prevere Simó Pla, els doctors Miquel Pla i Josep Puiggarí, Josep Barberí, Joan Ignasi Savall, l’impressor Francesc Surià i Burgada, el farmacèutic Josep Antoni Savall i Valldejuli i el metge i poeta Ignasi Ferreres , el qual hi llegí una Apologia de l’idioma català vindicant-lo de les impostures d’alguns estrangers que l’acusen d’aspre, incult i escàs , composta cap al 1780 L’extracció aparentment homogènia dels seus membres, el caràcter seriós de l’elogi de la llengua en l' Apologia , i el fet que cap dels membres de la societat no ho era…
presumpció muciana
Dret català
Presumpció, derivada del dret romà, en virtut de la qual en el cas de controvèrsia sobre la procedència dels béns adquirits per una dona casada, era més honest presumir que els hi havia donat el seu marit, evitant així la sospita que la muller els hagués adquirit per una causa deshonesta.
En el dret civil català s’aplicava per tal de resoldre el problema de les titularitats dubtoses en el règim de separació de béns Suprimida el 1984 amb motiu de la reforma de la Compilació, en lloc seu s’establí una presumpció en benefici dels creditors, en cas de fallida o concurs de creditors d’un dels cònjuges
Manresa
Vista aèria de Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…