Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Kazimierz Brodziński
Literatura
Poeta i crític literari polonès.
Tingué un paper conciliador en les pugnes entre els classicitzants i els romàntics O Klasyczności i romantyczności ‘Sobre el classicisme i el Romanticisme’, 1818 D’entre els seus poemes fou principalment celebrat l’idilli Wisław 18202
Jaume Cervera
Filosofia
Filòsof.
Es doctorà a la Universitat de València, on donà dos cursos de filosofia Fou canonge de la catedral de València 1076 i un notable predicador el 1707 publicà la seva oració d’acció de gràcies per la victòria de Felip V llegida a la catedral Publicà també altres peces oratòries, llibres hagiogràfics i dues obres de filosofia dins les noves tendències que es desenvoluparen a València des d’aleshores Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae 1693 i Disputationes summulsticae seu Dialecticae institutiones 1697 Es mostrà eclèctic…
Cassiodor
Història
Literatura
Cristianisme
Polític, monjo i escriptor romà.
Al principi del segle VI tingué una important activitat política a la cort de Ravenna, on redactà documents oficials, compilats en els Variae , conjunt de lletres amb referències de decrets i edictes imperials, i una història dels gots publicada entre els anys 525 i 533, perduda, que segons tots els indicis era un panegíric per a legitimar el regnat de Teodoric Fou la base d’una obra molt més breu de Jordanes El 514 fou nomenat cònsol, i influí poderosament en la reconciliació de Teodoric I amb l’església romana Després de la mort d’aquest 526, continuà la seva carrera a la cort i el 533…
Alfons XI de Castella-Lleó
Alfons XI de Castella-Lleó Miniatura de les Crónicas de Heredia (1385)
© Fototeca.cat
Història
Rei de Castella i de Lleó (1312-50).
Fill de Ferran IV i de Constança de Portugal Elevat al tron quan tenia un any, en les pugnes per exercir la seva tutoria féu un eficaç paper moderador l’àvia del rei, Maria de Molina, que, a la seva mort 1321, deixà confiat Alfons a la ciutat de Valladolid Declarat major d’edat el 1325, inicià una política de mà dura contra els nobles revoltosos L’any 1331 Alfons de la Cerda li reté homenatge i posà fi al plet dinàstic Prosseguí la reconquesta el rei de Granada sollicità l’auxili del soldà del Marroc, que s’apoderà de Gibraltar Assetjada Tarifa, una esquadra marroquina derrotà la…
hitita
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, segons els texts de les colònies comercials assíries de Capadòcia, entrà a Anatòlia a l’inici del II mil·lenni aC i s’establí al sud del país dels ḫatti.
En el decurs del temps, els hitites s’imposaren als ḫatti , dels quals prengueren el nom, i amb els quals es fongueren Vers el 1792 aC, Anitta, rei hitita de Kuššar, establí la seva capital a Kaneš segurament Neša i ocupà una part de l’Anatòlia oriental Amb tot, la història hitita no començà veritablement fins al segle XVII aC, quan Labarnaš I ~1680, figura d’historicitat discutida i sense cap lligam amb Anitta, esdevingué el primer sobirà del Regne Antic ~1680-1500 aC Labarnaš II Hattušiliš ~1660 aC, el seu successor, traslladà la capital a Hattuša, conquerí Alalah i atacà Arzawa, estat que…
Primavera Àrab
Història
Nom que rep la sèrie de revoltes antigovernamentals que tingueren lloc en diversos estats arabomusulmans durant l’any 2011.
La primera de les revoltes tingué lloc a Tunísia S’inicià com una protesta contra l’atur i les restriccions polítiques Arran de la mort d’un jove manifestant per la policia, adquirí grans dimensions i acabà amb l’enderrocament del règim presidit per Zine al-Abidine Ben ‘Alī al gener del 2011 Des d’aleshores se succeïren els aixecaments populars antigovernamentals en diversos d'aquests països, tots ells dominats per règims laics autoritaris o obertament dictatorials Destacaren sobretot els d’Egipte i Líbia, estats en què, després de dures pugnes, els manifestants aconseguiren la…
Partit Nacional Escocès
Partit nacionalista escocès.
Fou fundat el 1934 a partir de la unió del Partit Nacional d’Escòcia i del Partit Escocès Actualment es defineix com a socialdemòcrata i favorable a un estat escocès membre de ple dret de la Unió Europea , i també del Commonwealth Sotmès els anys seixanta a fortes pugnes tant pel que fa a la identificació política i social com a la nacional, des dels anys vuitanta hi prevalen les posicions moderades i gradualistes Entre els seus líders, han destacat Alexander Mac Ewan 1934-36, Robert McIntyre 1947-56, William Wolfe 1969-79, Gordon Wilson 1979-90 i Alex Salmond 1990-2000 i 2004-…
San Marino

Vista del castell de San Marino
© Visit San Marino
Estat
Petit estat que forma un enclavament independent i sobirà dins el territori d’Itàlia, entre les províncies de Forlì-Cesena i Pesaro i Urbino; la capital és San Marino.
La geografia Comprèn el bloc calcari del mont Titano 738 m i els turons argilosos que l’envolten La població d’aquesta petita república viu a la capital, San Marino, situada al vessant occidental del Titano, i la resta viu als nuclis de Murata, Domagnano i Serravalle, o disseminada L’agricultura i la ramaderia, fonts tradicionals de riquesa, han estat del tot desplaçades pel turisme L’agricultura obté blat, ordi, blat de moro, raïm i olives La ramaderia consta de vaques lleteres, bestiar porcí, oví i cavalls no manca l’explotació forestal Després de la Segona Guerra Mundial hom hi ha muntat…
Robert Gabriel Mugabe

Robert Mugabe (2009)
Nacions Unides (CC BY-NC-ND 2.0)
Política
Polític zimbabuès.
Estudià becat a la Universitat de Fort Hare Sud-àfrica, on es graduà, i posteriorment exercí el magisteri a Ghana, on fou molt influït pel líder anticolonial Kwane Nkrumah De retorn al seu país, continuà exercint de mestre en una escola missional i, al mateix temps, prengué part activa en el moviment d’emancipació, del qual esdevingué un dels líders, conjuntament amb Joshua Nkomo , del qual se separà el 1963 per fundar la Zimbabwe African National Union ZANU, liderat per ell Empresonat pel govern de Rhodèsia 1964-74, en sortir de la presó organitzà les incursions de la guerrilla del ZANU des…
Pere I d’Empúries
Història
Comte de Ribagorça (1322-58), Empúries (1325-41) i Prades (1341-58), senyor de Gandia i Pego.
Vida i obra Setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el feu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Pere el Cerimoniós , intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que confiava en el seu talent…
,