Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
quadrilàter
Diferents quadrilàters
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Polígon que té quatre costats.
Un quadrilàter on els costats oposats són parallels és dit parallelogram, un parallelogram amb els quatre angles rectes és un rectangle si aquest té els quatre costats iguals és dit quadrat Un rombe és un quadrilàter amb els quatre costats iguals Un quadrilàter amb dos costats parallels és un trapezi
quadrilàter regular
Matemàtiques
Quadrilàter amb costats i angles interiors iguals, és a dir, quadrat.
Els altres quadrilàters són dits irregulars
antiprisma
Antiprisma pentagonal
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Poliedre format per dues bases, que són polígons congruents paral·lels però girats entre sí, i per cares laterals, que són triangles que resulten d’unir cada vèrtex d’una base amb els dos vèrtexs corresponents de l’altra base.
L’antripisma s’anomena triangular, quadrangular, etc si les bases són, respectivament, triangles, quadrilàters, etc L’octaedre és un antiprisma que és poliedre regular
prisma
Elements d’un prisma (a l’esquerra9 i prisma triangular recte (a la dreta)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Políedre que té dues cares iguals i paral·leles (dites bases), les altres cares (dites cares laterals) essent paral·lelograms.
Les interseccions entre les cares laterals són les arestes laterals Una diagonal és una recta que uneix dos vèrtexs qualssevol, que no són de la mateixa base L' alçada és la distància perpendicular entre les dues bases L' àrea lateral és la suma de les àrees de les cares laterals l' àrea total és l’àrea lateral més l’àrea de les bases, i el volum és el producte de l’àrea d’una base per l’altitud Un prisma és anomenat triangular, quadrangular, pentagonal , etc, si les bases són, respectivament, triangles, quadrilàters, pentàgons, etc Un prisma és anomenat recte si les bases són perpendiculars…
vela
A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…