Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
societat dual
Sociologia
Societat escindida per una profunda divisió entre el treball qualificat i el treball no qualificat.
L’estructura social de la societat dual es caracteritza per la formació de dos grups bàsics, un format pels sectors que inclouen els treballs més qualificats i més ben retribuïts i un altre que s’ha de conformar amb treballs precaris, poc qualificats i mal pagats Aquests dos grups tenen escassa relació d’intercanvi, i d’aquesta manera es trenca el procés d’ascens social tradicional Aquest concepte fou especialment estudiat per JKGalbraith amb relació a la societat nord-americana
Oliva

Barri Oliva de Mollet del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), al SE del centre urbà, format a la fi del decenni dels anys seixanta, amb l’edificació de blocs d’habitatges al voltant d’un petit nucli d’habitatges unifamiliars.
Hom calcula en aquest sector uns 3 000 h 1975 Hi habiten principalment treballadors qualificats
acetilènic | acetilènica
Química
Relatiu o pertanyent a l’enllaç triple entre dos àtoms de carboni o als composts orgànics que el contenen.
Quan l’enllaç triple es troba al final d’una cadena —C≡CH, els composts acetilènics són qualificats de terminals o veritables
temps
Música
Part o divisió del compàs.
Els temps es divideixen segons l’accentuació en forts i febles Els forts són els primers temps de cada compàs Els altres temps són qualificats de febles
sistema de baixa confiança
Sociologia
Sistema organitzatiu que concedeix als treballadors escassa autonomia i control sobre les tasques laborals assignades.
Els individus que les porten a terme es troben supervisats El fordisme i el taylorisme han estat qualificats com a sistemes de baixa confiança, atès que la direcció assigna les tasques i cal que el treballador s’ajusti al ritme i les exigències del sistema productiu
reserva tècnica
Economia
Porció d’una prima, determinada per la legislació de cada estat, que la companyia asseguradora té l’obligació de destinar a garantir el cobrament del capital contractat en cas d’esdevenir-se l’eventualitat objecte de la pòlissa.
La reserva tècnica és feta obeint a fórmules matemàtiques llei de probabilitat i llei dels grans nombres i taules actuarials El conjunt de reserves tècniques de les diverses pòlisses d’una mateixa companyia han d’ésser invertides en el sector públic o privat en valors especialment qualificats
el Masrampinyo
Veïnat
Veïnat residencial, obrer i industrial de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), a l’esquerra del riu Ripoll.
Sorgí al començament del segle XX, amb un nucli de torretes d’obrers qualificats a la carretera de Barcelona a Ribes, amb petites installacions industrials Actualment és format per blocs d’habitatges entre les indústries es destaca l’Aismalibar El ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà divideix el barri
Centre Regionalista de Mallorca
Política
Entitat política creada a Palma, Mallorca, al desembre del 1917 per Guillem Forteza seguint l’orientació iniciada per Joan Estelrich pel gener del mateix any en «La Veu de Mallorca».
Aspirava a l’autonomia regional dins cada nació i a la federació de nacions sobiranes formant un estat ibèric Per a aquest objectiu intentà una coalició de tots els partits 1919 Tanmateix, el 1919 els membres més qualificats ingressaren al partit liberal, i “La Veu de Mallorca” desaparegué
Barri Gaudí

Barri Gaudí, a Reus (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Reus (Baix Camp), al NW del centre urbà.
Fou construït per iniciativa oficial i amb subvenció oficial, seguint el projecte de Ricard Bofill i Levi 1964-65, que preveu l’edificació de 8 ha per a 12 500 habitants Hom n'inicià la construcció a la fi dels anys seixanta És ocupat per obrers qualificats i per empleats
punibilitat
Dret penal
Caràcter de punible que revesteix un delicte o una falta penal.
Normalment, perquè un fet constitueixi un delicte, n'hi ha prou que sigui antijurídic i imputable a culpa o negligència del seu autor, però sovint la llei exigeix que s’hi incloguin algunes circumstàncies externes al delicte, independents de la voluntat de l’autor, que hom anomena condicions objectives de punibilitat i que sovint influeixen en l’agreujament de la pena, com és ara en els delictes qualificats pel resultat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina