Resultats de la cerca

El sonet clàssic, petrarquesc, es caracteritza pel vers emprat —el decasíllab italià—, la combinació de dues rimes consonants als quartets, molt predominantment amb disposició encreuada, A B B A , i la de dues o tres, també consonants, als tercets Pel que fa al discurs poètic, el primer quartet sol contenir una exposició enunciativa, que el segon matisa o completa, mentre que el primer tercet recull, ordena i interpreta les línies conceptuals i emotives provinents dels quartets, i el segon ha d’expressar sintèticament i de mode sorprenent els resultats de l’anàlisi i…

Format el 1997 a l’Escuela Reina Sofía de Madrid, és integrat pels germans barcelonins Abel segon violí i Arnau Tomàs Realp violoncel, la violinista madrilenya Vera Martínez Mehner i el violista nord-americà Jonathan Brown des de la primavera del 2002 Considerada, des d’un començament, una formació d’enorme projecció, els seus triomfs als concursos internacionals de quartets de corda de Londres 2000 i Hamburg 2002 consolidaren una brillant trajectòria internacional que els ha portat a actuar a les sales de concert més importants del continent, amb un repertori que va des del…

El 1890 fundà a Alacant la Societat de Quartets Clàssics Dirigí la capella de música del Collegial de Sant Nicolau Deixà obres per a orgue, piano i cor També té composicions per a orquestra i per a banda

No escriví mai per al teatre, però hom el considera el fundador de l’escola napolitana d’òpera perquè tingué per deixebles Traetta, Paisiello, Sacchini i Guglielmi Deixà oratoris Abigaile , 1736, misses, quartets concertants per a corda i un mètode per a tocar el clavecí

Després d’estudiar dret i d’exercir l’ofici de militar, es dedicà a una producció abundosa d’òperes còmiques més de 50, molt populars al seu temps Nina ou la Folle par amour 1786, Maison à vendre 1800, etc També compongué duets, quartets i romances

Començà a compondre, especialment música de cambra, en un estil clàssic influït per Brahms, i anà evolucionant cap a un estil més modern Entre les seves obres destaquen la suite The Sea ‘El mar’, 1910-11, quatre quartets de corda i l’òpera The Christmans Rose 1919-29

Fou organista a l’abadia de Melk 1760 i a la cort de Viena 1772 i mestre de capella de la catedral de Viena 1792 Escriví música religiosa misses, motets, oratoris i de cambra trios, quartets i algunes obres didàctiques de composició i piano Tingué Beethoven com a deixeble

Entrà al servei del comte d’Artois, a Versalles, on obtingué l’ajut de Maria Antonieta de França per a estrenar òperes còmiques, com Le chevalier à la mode 1781 i el seu major èxit, Nina, ou la folle par amour 1786 També deixà quartets de corda d’una gran qualitat

Debutà de molt jove i amb el temps esdevingué un dels intèrprets de Beethoven i de Schubert de més reputació Professor a la Berlín Hochschule 1925-33 i a Suïssa, fou el primer a enregistrar totes les sonates de Beethoven Compongué, entre d’altres, tres simfonies i quartets de corda d’estil atonal

Els anys 1932-34 fou director de l’orquestra de la Reial Òpera Sueca Les seves composicions segueixen tant la tradició nòrdica de Nielsen i Sibelius com l’influx de Schönberg i Stravinskij És autor de nou òperes, set simfonies, dos concerts per a violí i dotze quartets de corda, entre d’altres