Resultats de la cerca

En pujar la falca, eixampla la ratlla de la matriu fins que la fa forta dins els queixos La seva missió és de separar les paraules i justificar les línies

A l’alta edat mitjana hi havia un palau reial franc, seu de diverses assemblees celebrades per a tractar de qüestions polítiques i religioses La primera fou l’any 765 En la segona 785 o 786, hi prengué part Carlemany Els anys 822, 834 i 870 s’hi celebraren noves assemblees notables La darrera, per a judicar Carles l’Infant, del qual estava queixós el seu pare Carles el Calb, posà fi al plet suscitat entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès a causa de la possessió d’un '' pagus a Peralada i, probablement, per decidir la successió del comte Salamó d’Urgell-Cerdanya a favor de…

Fou membre d’una gran família franca el seu pare, Bernat, i el seu avi havien estat comtes de Poitiers la seva mare, Bliquilda, era filla del comte de Le Mans i germana de Gausfred, del Maine, i de Goçlí, canceller reial El 865 Carles III el Calb li concedí una part de la marca de Gòtia, que comprenia el comtat de Narbona, els comtats adjacents de Besiers, Agde, Magalona i Nimes, i els de Barcelona i Rosselló Home ambiciós, penetrà a les altes esferes de la política del regne el 872 fou nomenat conseller del rei Lluís d’Aquitània Aquesta actitud li féu abandonar el govern dels seus comtats,…

La música popular gallega té un origen obscur i remot i una varietat de melodies i tonades que van de l' alalá profund i queixós a la vivacitat de la muiñeira riberiana , les regueifas , les ruadas , o els cantos de pandeiro , etc Uns altres ritmes i variants folklòrics gallecs són els antiquíssims cantos de Aninovo o les panxoliñas nadalenques, els cantos de Reises i els maios a l’arribada de la primavera Els instruments característics són la gaita, el tamborí, el pandeiro , les ferreñas , les cunchas i la zanfoña medieval L’església gallega combaté i censurà la música popular…