Resultats de la cerca

Representa una radicalització de l’idealisme subjectivista o el subjectivisme portat a les seves últimes conseqüències

Té una estreta relació amb la radicalització d’alguns sectors del món musulmà i el xoc d’ambdues confessions en països de tradició islàmica En països d’arrel cristiana, s’utilitza per a denominar els corrents ideològics, culturals i polítics que pretenen reduir el cristianisme a l’esfera de l’entorn privat

La radicalització d’una part del moviment assassinat del poeta reaccionari August von Kotzebue en motivà la prohibició el 1819 per indicació de Metternich En la clandestinitat, dugué a terme una intensa activitat terrorista 1830-40, i participà en la revolució liberal del 1848 La seva bandera esdevingué el 1919 bandera nacional alemanya

Adoptà un to de radicalització anarquista, en especial contra la militarització de les milícies i en defensa de “la Columna de Hierro”,la qual cosa li reportà diverses suspensions governatives Dirigit per Abraham Guillén, tingué la collaboració regular, entre d’altres, de Gonzalo Vidal, SCano Carrillo, JRueda Ortiz, Emili Mistral i Ada Martí

Professor a la Universitat de Pequín, fou desterrat per la seva radicalització política participà en la fundació de la lliga d’escriptors d’esquerra 1930 Escriví contes i novelles, formalment innovadors, sobre temes socials Ah Qzheng chung ‘La veritable història d’Ah Q’, 1921 i altres Cal destacar-ne l’assaig Sobre la classe intellectual

Sorgí com a radicalització del catalanisme d’Estat Català Amb una organització paramilitar, tingué un paper destacat en els fets d’octubre del 1934 Pel juny del 1936 decidí de fusionar-se amb el Partit Nacionalista Català i part de les Joventuts d’Esquerra Republicana per reconstituir Estat Català Tingué com a òrgan el setmanari Nosaltres Sols del març del 1931 a l’octubre del 1934, dirigit per Joan Garau Guart

Realitzà una intensa activitat cultural, de caràcter eclèctic en les matèries i en la ideologia, i entre els seus socis figuraren alguns dels qui després foren escriptors importants del final del s XIX valencià Vicent W Querol, Teodor Llorente, Vicent Blasco Ibáñez Publicà un “Boletín-Revista” 1870 i 1876 La radicalització política, produïda entorn de la guerra carlina del 1872-76, hi suscità diverses escissions que en provocaren la decadència Encara subsistia vers el 1920

El règim republicà, sorgit de l' assemblea de Weimar , patí d’una gran inestabilitat política 19 governs i hagué d’afrontar les conseqüències de la Primera Guerra Mundial reparacions de guerra i ocupació de la conca del Ruhr per part de França i de la crisi econòmica mundial del 1929, així com la insurrecció espartaquista del 1919 i els cops d’estat de l’extrema dreta el de Kapp-Luttwitz el 1920 i el de Hitler-Ludendorff el 1923 No pogué impedir, però, la radicalització del país i l’ascens de Hitler al poder 1933, que significà la fi de la república Alemanya, la història

Fou notari de Moià i diputat liberal per Catalunya a la legislatura de 1822-23 Fou redactor del Diario de las Cortes S’exilià a Anglaterra el 1823 i s’establí a Knaresborough, des d’on supervisà la qualitat de la llengua de la traducció al català del Nou Testament que  Josep-Melcior Prat  inicià el 1831, amb la collaboració d’Antoni Puig i Blanch Tornà a Barcelona el 1833, on collaborà amb Prat en el govern civil i en les iniciatives de promoció de l’educació pública Evolucionà cap a posicions moderades i prengué partit contra la radicalització de la Jamància 1843 El 1835…

Contribuí a impulsar la Revolució Francesa al Rosselló Fou procurador-síndic del departament dels Pirineus Orientals 1790-91 Obligà el clericat a sotmetre's a la constitució civil, i nomenà Gabriel Deville bisbe constitucional del Rosselló En 1791-92 fou membre de l’Assemblea Legislativa, a París, on féu costat als girondins En tornar a Perpinyà fou elegit maire en substitució de Josep Guiter 1792 però tornat a elegir procurador-síndic, deixà el càrrec i formà part del consell del departament Preparà la resistència contra la invasió de les tropes de Carles IV d’Espanya Davant la …