Resultats de la cerca

Permet d’estudiar l’esquelet amb una gran facilitat i, a més, suposa un bon ajut per al diagnòstic de malalties i de traumatismes Amb tot, pel que fa a les vísceres o a les cavitats orgàniques cal utilitzar substàncies opaques o de contrast angiografia o recórrer a la insuflació de gas Hom disposa també de tècniques per a aconseguir imatges de plans parallels o “llesques” dels diferents òrgans, com és ara la tomografia axial computadoritzada

És d’una gran utilitat en la diagnosi de les tumoracions neoplàstiques o inflamatòries de la mamella

En la projecció posteroanterior és formada per l’arc de la vena cava superior i de l’aurícula dreta en el costat dret i per l’aorta, l’artèria pulmonar, l’aurícula esquerra i el ventricle esquerre en el costat esquerre

Fou un dels primers a aplicar l’exploració radiològica a l’estudi de la fisiologia digestiva 1898 i és autor d’investigacions bàsiques sobre la fisiopatologia de la glàndula suprarenal Introduí el concepte d' homeostasi

Ha establert les bases sistemàtiques de la ventriculografia cerebral i d’altres tècniques de diagnosi radiològica Ha aportat mètodes originals i molt valuosos a la neurocirurgia com l’extirpació de neuromes i de meningiomes i ha creat un procediment d’hipofisectomia per al tractament del càncer

Se serveix d’una impressió radiològica, amb lluminositat i velocitat elevades, dels òrgans de fonació en moviment oral, sobre una pellícula Les imatges així obtingudes i projectades sobre una pantalla admeten una anàlisi molt acurada sobre l’estudi específic d’unes fraccions de temps reduïdes i l’observació directa de la llengua, l’úvula, les dents, etc

De tots els mitjans de diagnosi radiològica, ha passat a ocupar un lloc molt important la tomografia axial per ordinador TAO o TO Aquestes tècniques, que permeten una acurada visualització de gairebé tots els òrgans del cos, han anat arraconant moltes altres tècniques radiològiques clàssiques En medicina preventiva i per a l’establiment o la confirmació de força tasques diagnòstiques és emprada també darrerament la ressonància magnètica nuclear RMN

L' aortitis aguda es pot produir en el curs de malalties diverses com arteritis sistèmiques i infeccions tifus, verola, pneumònia, escarlatina, etc acostuma a ésser greu, però és rara L' aortitis crònica és deguda sobretot a la sífilis Les alteracions de les parets de l’aorta que ocasiona l’aortitis s’estableixen lentament, però poden arribar a ésser molt greus També és lenta l’aparició dels símptomes dolor retrosternal, deformació de la imatge radiològica, ofec, defalliment cardíac, etc i de les complicacions cardíaques, arterials i renals que pot comportar

Histològicament hi ha canvis destructius o osteoclàstics, fenòmens reparatius o osteoblàstics i esclerosi òssia El conjunt d’aquestes anomalies dóna la imatge radiològica d’un os en forma de mosaic Clínicament pot ésser asimptomàtica durant tota la vida o bé manifestar-se per dolors intensos amb signes inflamatoris locals, deformitats òssies importants cap gros, cifosi dorsal, cames arquejades, etc, fractures espontànies, degeneració sarcomatosa, insuficiència cardíaca i símptomes neurològics, com ara compressió medullar, hipertensió cranial, sordesa i atròfia òptica Analíticament hom pot…