Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Roosendaal en Nispen
Ciutat
Ciutat de la província del Brabant Septentrional, Països Baixos, prop de la frontera belga.
Centre industrial, fabrica mobles, raspalls, paper i articles de goma
coco
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil procedent del recobriment filamentós de la closca del fruit del cocoter.
És molt forta i flexible, i serveix per a fer cordes, raspalls, estores, etc
màquina enceradora
Tecnologia
Màquina emprada per a encerar.
Consta generalment d’uns raspalls, cilíndrics o de disc, moguts per un motor elèctric que escampen la cera i li donen brillantor
aprest
Tecnologia
Recobriment que hom aplica a la superfície de les pells adobades per tal de donar-los les propietats desitjades de brillantor, aspecte i tacte, o bé per cercar protecció enfront de les accions externes tals com l’aigua o el frec.
Els aprests utilitzats en adoberia són molt diversos els més freqüents són preparats amb proteïnes per exemple caseïna, goma, laca, nitrocellulosa, resines acríliques i ceres L’aplicació dels aprests és feta molt freqüentment amb aerògraf, però també són utilitzats pelfes, raspalls accionats a mà o mecànicament i altres dispositius
palmera de Palmira
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de 20 a 30 m d’alt, de capçada arrodonida, d’inflorescències en espàdix i de fruits drupacis.
És natural de l’Índia i de la Indoxina És molt útil del tronc és aprofitada la fusta, dels pecíols són extretes fibres que serveixen per a fer cordes, paper i raspalls, els brots i els fruits són mengívols, i la saba de les inflorescències proporciona sucre, begudes alcohòliques i vinagre
poliment
Tecnologia
Oficis manuals
Operació d’acabament a la qual són sotmeses les superfícies dels objectes, de les peces, etc, de materials homogenis i desproveïts de granulacions i de porositats, com el marbre, els metalls, les gemmes, l’ivori, el vidre, etc, per tal d’allisar-los i d’abrillantar-los tot llevant-ne les irregularitats i l’aspresa.
El poliment és efectuat manualment o mecànicament, pel fregament de la superfície que hom vol polir amb moles, raspalls, abrasius, etc Les facetes de les pedres precioses són fregades amb una altra pedra o amb abrasius per tal d’eliminar les petites ratlles que ha deixat la mola, en ésser tallades Les lents i altres elements òptics són sotmesos a poliment amb òxid de ceri i altres abrasius molt fins per tal de llevar-ne les petites estries i altres irregularitats que poden presentar per tal de corregir-ne petits defectes del perfil El poliment dels metalls, del marbre, etc, sol…
fibroscopi
Tipus d’endoscopi que basa el seu funcionament en les propietats de la fibra òptica
.
Consta d’un feix de fibres òptiques unes 50 000 que porta la imatge de l’extrem distal al proximal del tub del fibroscopi cadascuna de les fibres òptiques transmet un punt de la imatge i juntes formen la imatge completa, que és ampliada per un sistema òptic Gràcies a la flexibilitat de les fibres, el friboscopi té una gran maniobrabilitat també conté un feix de fibres, sense ordre, que condueixen la llum freda necessària per a illuminar la zona d’exploració Els fibroscopis actuals consten d’un cap amb un sistema de comandament per a la mobilització de la punta inferior del tub, d’un sistema d…
volant
Indústria tèxtil
En el cardatge, corró de fusta proveït de raspalls, que serveix per a descarregar la bota.
banús
Ocell esculpit en banús . Cultura fang, Guinea Equatorial
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…
gata
Indústria tèxtil
Eixample irregular d’un fil, semblant a un nus o un grumoll, produït per una mala afegidura o per caiguda de borra dels raspalls.