Resultats de la cerca

A l’Estat espanyol, la incompareixença del rebel no constitueix obstacle per a la continuació del procés hom crea la ficció jurídica per la qual totes les resolucions i providències li són comunicades en estrades estrada La sentència té plena eficàcia, bé que subjecta a la condició resolutòria durant el temps que el condemnat té dret a ésser escoltat rescissió

Sostingué la mateixa política de rebellia contra Carles VII de França que el seu pare Fou empresonat però, gràcies a gestions castellanes, el nou monarca francès Lluís XI el deixà en llibertat Actuà d’ambaixador davant del rei Enric IV de Castella 1461-62, a fi d’assajar la possibilitat d’una aliança que fes possible el repartiment d’algunes places de la corona catalanoaragonesa Formà part de la Lliga del Bé Públic contra el rei francès El 1468 es casà amb Joana, filla de Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó Sostingué 1467 Joan de Calàbria quan aquest anà a Catalunya com a lloctinent de Renat…

Tribú el 66 aC, fou acusat de concussió en abandonar el càrrec, sofrí un procés de lesa majestat i fou condemnat en rebellia Fou el promotor de la Lex Manilia de imperio Cn Pompei , la qual, ultra confiar a Pompeu el comandament de la guerra mitridàtica, creava un imperium infinitum i abandonava, així, el principi de l’anualitat de les magistratures

Antic marxista afiliat al Ba'ṯ, contribuí al cop d’estat que portà aquest partit al poder 1963 Governador militar 1964, fou deposat per la facció esquerrana del Ba'ṯ i empresonat 1966-67 amb Aflak i al-Biṭār Exiliat l’any 1971, fou condemnat a mort en rebellia, pel règim de Ḥafīẓ al-Assad Després del 2003 retornà a Síria 

Fou cofundador i dirigent del moviment rexista des del 1935 i collaborà amb els alemanys des del 1940, quan ja havia perdut el seu prestigi polític Organitzà la Legió Valona, que combaté contra l’URSS i perseguí els resistents Condemnat a mort en rebellia el 1945, es refugià a Espanya, on obtingué la nacionalitat espanyola i on es mantingué vinculat a cercles neonazis i ultradretans

Un dels fundadors del FLN 1954, fou vicepresident del govern provisional algerià 1958 i ministre d’afers estrangers 1960-61 i de l’interior 1961-62 En produir-se la independència 1962 féu cara a Ben Bella i hagué d’expatriar-se a París, des d’on intentà l’enderrocament de Boumedienne Condemnat a mort en rebellia pel règim d’Algèria 1969, fou assassinat