Resultats de la cerca

Primer serví els holandesos, però, més tard, en refugiar-se el seu vaixell en un port de Kyūshū, fou fet presoner i esdevingué conseller del shōgun Ieyasu organitzà expedicions per compte del Japó

Educat a Eton i a Oxford, fou l’àrbitre de la moda i de l’elegància a Anglaterra Per deutes de joc s’hagué de refugiar a França Morí boig en un asil

Fill i successor de Casimir I Les divergències amb el clericat, sostingut per l’oligarquia laica, li provocaren l’excomunió i la deposició per part del papa, i hagué de refugiar-se a Hongria

Aquestes infligiren una sorollosa derrota a les tropes reials, i Ferran estigué a punt de caure presoner La derrota obligà el rei Joan II i el seu hereu a refugiar-se a l’estol reial i a tornar a Tarragona

Proclamat cèsar gràcies a la intervenció de Galeri, esdevingué august després de la mort de Constanci Lluità contra Maxenci, però fou traït i hagué de refugiar-se a Ravenna, on capitulà Conduït a Roma com a presoner, hi fou occit

Designat successor poc abans de morir el seu pare 1219, hagué de refugiar-se a Ghaznī amb un heterogeni grup de seguidors Derrotat per Genguis Kan 1221, annexà Kirman 1224 i Geòrgia als seus dominis, però morí en tornar-se a enfrontar al poderós exèrcit mogol

Succeí l’hammudí Yaḥyà I Germà d’'Abd al-Raḥmān IV al-Murtaḍā, fou proclamat califa en un intent de restauració de la família omeia al califat La burgesia cordovesa Banū Ǧahwar el destituí i li permeté de refugiar-se a la cort lleidatana de Sulaymān ibn Muḥammad ibn Ḥūd

Fou un dels protagonistes de la revolta antialmoràvit valenciana, ocorreguda a la mort de Tašfīn ibn ‘Alī Es declarà independent a València i conquerí Xàtiva 1145 i Alacant Deposat, fou lliurat als Banū Gāniya balears, que l’empresonaren, fins que aconseguí, al cap de dotze anys, de refugiar-se a la cort almohade de Marràqueix

Rector de la Universitat de París 1403, conseller del duc de Borgonya 1414 i d’Enric VI d’Anglaterra 1422, bisbe de Beauvais 1420 i de Lisieux 1432-42 L’avanç de Joana d’Arc el 1429 el forçà a refugiar-se a Rouen, on, quan aquella fou feta presonera, presidí el tribunal que la condemnà a mort 1430