Resultats de la cerca

Es formà a la secció ciclista del Club Bàsquet Valls Com a amateur formà part del Mozia, l’ideal Olímpic i el Puertas Artevi, i fou subcampió d’Espanya 2000 Debutà com a professional el 2003 Guanyà la Volta a l’Alentejo 2005 i a Portugal, el Trofeu Joaquim Agostinho 2007, la Pujada al Naranco 2008 i la Vuelta a Castella i Lleó 2011 Aconseguí vuit victòries d’etapa, en competicions com la Volta a Catalunya --en què fou segon en la general-- i la París-Niça 2010 Disputà la Vuelta a Espanya 2009, 2010 i el Giro 2010 Formà part dels equips Paternina-Costa de Almería 2003, Barbot-Gaia 2004,…

El 2001 s’incorporà Eduard Font als teclats, i el 2006 Salva Racero substituí Pemi Fortuny El seu debut discogràfic tingué lloc el 1989 amb el disc Vas de punt o què , seguit per Lax’n’Busto 1991, Inurted 1992, Qui ets tu 1993, La caixa que puja i baixa 1995, l’acústic Lax’n’Busto a l’Auditori 1996, Sí 1998, Llença’t  2000, premi SGAE al millor disc en català i cinc premis Enderrock, Morfina 2003, Amb tu en directe 2004, que rebé tres premis Enderrock, Relax 2007 i Objectiu la lluna  2008 És un dels grups de més èxit del rock català L’any 2011 el grup publicà el disc Simfònic ,…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Pere Pescador, de 18,47 km 2 , és situat al sector litoral de la comarca, al centre de l’ample golf de Roses, on la plana empordanesa entra en contacte amb la mar Té uns 5 km de costa baixa i sorrenca, des de la desembocadura del Fluvià, prop de l’estany de la Llarga, al N, fins al grauet d’Empúries, l’antiga desembocadura d’aquest riu, a migdia El Riuet o Fluvià Vell, antic llit del riu convertit avui en canal, forma la divisòria meridional i occidental del terme amb l’Armentera i l’Escala altres límits municipals són amb Torroella de Fluvià…

Obtingué el títol de professor de música pel Conservatori del Liceu 1952 L’any 1953 debutà com a concertista de piano a les sales del Centre de Lectura i Teatre Fortuny de Reus i al Teatre Metropol de Tarragona Aquest fou l’inici d’una sèrie de més de 250 concerts arreu d’Espanya, França i Alemanya, que culminà amb una estada a l’École Normale de Musique de París 1954-57, centre on estudià amb Charlotte Causeret i Jules Gentil Establert a París, es dedicà a la interpretació pianística fins el 1959, i combinà aquesta activitat amb la crítica d’art i l’ensenyament del castellà al Centre Latin…