Resultats de la cerca

El 1827 participà en la revolta ultrareialista guerra dels Malcontents formà part de la junta superior rebel, a Manresa Acabada la revolta, no sofrí represàlies gràcies a la protecció del comte d’Espanya, que el feu el seu conseller

El control de canvi pot operar també discriminatòriament sobre les importacions, afavorint les provinents d’estats amb moneda excedent en la balança de pagaments deficitària Els inconvenients que pot generar l’aplicació d’aquesta mesura en forma massa rígida són aparició de ‘mercat negre’ de la moneda escassa, restricció de la lliure iniciativa de comerç dels particulars i provocació de represàlies per part dels estats discriminats

Fundà 1790 a París el diari “L’Orateur du Peuple”, que esdevingué més tard l’òrgan de la reacció antijacobina Diputat a la Convenció, reprimí amb fortes represàlies les insurreccions girondines i reialistes a Marsella i Toló 1793 A París fou un dels principals responsables de la caiguda de Robespierre 1794 Amant de Paulina Bonaparte, fou nomenat administrador dels hospicis i comissari a Santo Domingo 1799

Oriünd de la comarca d’Osona Deixà interessants treballs inèdits, que romanen a la biblioteca del monestir d’El Escorial, sobre els drets dels castells termenats i llurs jurisdiccions i sobre el dret de represàlies, elaborats sobre els usatges i les constitucions de Catalunya, les commemoracions de Pere Albert i dret comú feudal foren, més tard, tinguts en compte per Tomàs Mieres i Joan Socarrats

Fou ministre de finances 1899 i 1906-09, president del consell 1911 i de nou ministre de finances 1913-14 Hagué de dimitir a causa de l’escàndol promogut per l’assassinat per part de la seva muller de Gaston Calmette, director de “Le Figaro”, en represàlies contra una campanya de difamació El 1917 fou condemnat a tres anys de presó per intelligència amb l’enemic Amnistiat, s’incorporà al ministeri de finances 1925 Escriví Mes mémoires 1942-47

Els seus primers poemes palesen influències del simbolisme Posteriorment evolucionà cap al futurisme i l’expressionisme El féu famós Septemvri 1925, poema apocalíptic escrit arran de l’aixecament popular del 1923, en el qual combina el patriotisme amb una ideologia d’esquerres En desacord amb el règim comunista del seu país, la publicació dels seus poemes li valgué represàlies oficials, en una de les quals fou assassinat Destacà també com a traductor dels poetes moderns europeus

Durant la Guerra Gran ocupà Navarra, fet que obligà Carles IV d’Espanya a demanar la pau de Basilea 1795 Secundà Napoleó en el cop d’estat de brumari 1799 i lluità a Itàlia 1800 el 1804 ascendí a mariscal de camp, i el 1808 fou creat duc de Conegliano El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València, sense èxit El 1814 defensà París Lluís XVIII el féu par de França, i el 1823 l’envià a Catalunya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals

Li mancaren dots d’organitzador i s’excedí en les represàlies contra les persones i els béns dels ciutadans i de la minoria de pagesos que no ajudaren la revolta Davant la política d’Alfons el Magnànim, el qual envià Francí d’Erill amb forces italianes per acabar el conflicte, fugí, juntament amb d’altres, a Nàpols per entrevistar-se amb el rei Malgrat haver estat exiliat del Regne de Mallorca, hi tornà tres anys després fou empresonat a Menorca i enviat a Palma, on fou executat pel gener del 1457 i el seu cos arrossegat i esquarterat

De família noble rossellonesa, en esclatar la Revolució Francesa el 1789 es traslladà a Barcelona, on organitzà i mantingué un batalló de voluntaris que prengué part en la guerra Gran El 1794 es naturalitzà espanyol i fou nomenat capità de la legió de la reina Maria Lluïsa Més tard fou destinat al regiment de dragons del Riu de la Plata, a l’Amèrica del Sud, on combaté contra els anglesos Tornà a Europa, i anà a Pomerània amb les tropes espanyoles del marquès de la Romana, que collaborava amb Napoleó En iniciar-se la guerra del Francès intentà de reunir les forces i de reembarcar-les cap a…

Obrer metallúrgic, s’inicià de molt jove en activitats sindicals i en diverses ocasions fou objecte de represàlies per part del règim franquista Fou responsable de les Joventuts Socialistes i, més tard, de la Unió General de Treballadors Secretari general de la UGT des del 30è congrés 1976, representà aquesta organització en diversos organismes internacionals, com l’Organització Internacional del Treball i l’Organització de Sindicats Lliures Fou membre de la Comissió Executiva del PSOE 1970-77 i diputat per Biscaia al Parlament espanyol en 1977-87, any que dimití el càrrec a causa del…