Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Felipe Ducazcal
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
El 1868 imprimí clandestinament les proclames de la Junta Revolucionaria de Madrid Durant el regnat d’Amadeu I organitzà les “Partidas de la Porra”, organització repressiva Fundà el diari “El Heraldo de Madrid”
Gonçal Yvars i Meseguer
Política
Dret
Advocat i polític.
Del grup Radical Autònom de Tarragona, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya 1932, dins la candidatura d’Esquerra Republicana Advocat assessor del Comitè Industrial Llaner 1936, en fou el redactor dels estatuts Patí la depuració repressiva de la postguerra A partir del 1947 es pogué reintegrar a la professió
Wilhelm Reich
Psicologia
Psicoanalista austríac.
El 1939 es traslladà als EUA Establí una relació entre el pensament psicoanalista i el marxisme Dialektyscher Materialismus und Psychoanalyse , 1934 En la seva teoria del caràcter Charakteranalyse , 1933 destacà la funció repressiva de la societat, que obté l’ordre autoritari gràcies a l’opressió sexual A partir dels anys seixanta, el seu pensament marcà la “nova esquerra” Escriví encara Die Funktion des Orgasmus 1927, Die Massenpsychologie des Faschismus 1933, Die sexuelle Revolution 1936-45
Albizzi
Família de mercaders florentins originària d’Arezzo, enriquida amb la indústria llanera.
Als s XIV i XV intervingué activament en política partit güelf Dos dels seus membres, Maso i Rinaldo, es convertiren en caps del govern oligàrquic de Florència Maso Albizzi 1347-1417 governà la república del 1382 al 1417 i instaurà la dictadura de l’oligarquia mercantil sota la forma d’un triumvirat Rinaldo Albizzi Florència 1370 — Ancona 1442, últim defensor d’aquest règim oligàrquic, s’annexionà Pisa i Liorna i s’oposà als Mèdici La política repressiva que seguí provocà la seva caiguda 1434 El poble escollí Cosimo de Mèdici, i Rinaldo hagué d’exiliar-se
Charles Stewart Parnell
Història
Política
Polític irlandès.
President de la Home Rule 1877, perfeccionà la tàctica de l’obstruccionisme President de l’Irish Land League 1879, lluità sense èxit contra la llei repressiva del 1800 per a finir amb l’agitació camperola Fou empresonat 1881-82, però arribà a un compromís amb Gladstone Això no obstant, l’assassinat del secretari per a Irlanda 1882 facilità l’aplicació de noves lleis repressives Gladstone, de nou al poder el 1886, defensà les propostes de la Home Rule, però Parnell, acusat de terrorisme pel The Times i desprestigiat per la seva vida privada, fou deposat com a cap de la Home Rule…
Josep d’Alòs i de Ferrer
Dret
Catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona.
Després de l’entrada de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria a Catalunya 1705, s’hagué d’exiliar a Castella, on ocupà un lloc a la cancelleria de Valladolid El 1712 tornà a Catalunya com a assessor de Berwick Del 1714 al 1716 fou membre de la junta de justícia i govern provisional, organisme superior de Catalunya Des del 1716 ocupà una auditoria de l’audiència, des d’on presidí, de fet, la reorganització municipal de Catalunya El 1719, en entrar els exèrcits francobritànics a Catalunya i esclatar el moviment guerriller antiborbònic, organitzà les milícies i dirigí la lluita …
Montserrat Poc
Història
Bandoler.
Home gran i escardalenc, començà a actuar vers el 1570, amb els seus germans Joan i Pere, com a cap de colla i arribà a esdevenir una mena de cap suprem del bandolerisme català El 1570 els germans Poc i llur colla, mataren prop de Piera el comissari reial Pere Mateu, al crit de “muiren, muiren los traïdors”, que sembla indicar una reivindicació contra la política repressiva del lloctinent de Catalunya Refugiat a França, reféu la partida i el 1572 actuava de nou a Andorra El seu germà Joan fou pres i executat a Barcelona el 1573 i ell seguiria el mateix camí cinc anys després
Francesc d’Erill i de Sentmenat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Felip I, comte d’Erill Fou doctor en cànons i tresorer de l’església metropolitana de Tarragona 1611 Abat de Sant Miquel de Cuixà 1615 i de Sant Cugat del Vallès 1618 Dirigí, a la mort de Felip III de Castella 1621, la campanya contra la prolongació anticonstitucional del virregnat del duc d’Alcalá de los Gazules Canceller de l’audiència de Catalunya 1630-31, negocià, sense èxit, un donatiu de la ciutat de Barcelona al rei a canvi de la renúncia perpètua d’aquest a la percepció dels quints Fidel collaborador del virrei comte de Santa Coloma durant la crisi del 1639, practicà una…
Federació Patronal de Catalunya
Història
Organització sindical patronal creada el 1919 per a contrarestar la força creixent de la CNT.
Presidida per Fèlix Graupera, reuní els sectors més intransigents de la burgesia industrial catalana, especialment de Barcelona Després de participar en la Comissió Mixta de Treball octubre de 1919, dictà el locaut de novembre del 1919 gener del 1920 que afectà uns 200 000 treballadors, impulsà la formació dels Sindicats Lliures i afavorí l’actuació del pistolerisme contra la CNT Volgué una política per part del govern clarament repressiva envers el sindicalisme obrer i en especial l’empresonament dels principals caps cenetistes, i aconseguí en aquest sentit la collaboració del…
Abdülhamit II
Abdülhamit II
© Fototeca.cat
Història
Política
Soldà otomà (1876-1909).
Pujà al poder després de la caiguda del seu germà Murat V, gràcies als Joves Turcs , els quals, junt amb el visir Mithat, aconseguiren que promulgués una constitució de caràcter liberal 1876 Reprimí d’una manera salvatge la insurrecció dels països balcànics i provocà la intervenció de Rússia, que poc temps després declarà la guerra a Turquia 1877, la derrotà i l’obligà a acceptar el tractat de Santo Stefano del 1878 a més, el congrés de Berlín del mateix any decidí la desmembració de l’imperi turc La seva política repressiva, però, continuà i es produïren altres revoltes,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina