Resultats de la cerca

Testificat generalment com un dret exclusiu del marit a Israel, a la primitiva Roma, etc, podia ésser motivat per qualsevol causa, normalment l’esterilitat de la dona o l’adulteri Hom solia exigir-ne una declaració escrita o libel divorci

 El no-repudi a l’origen implica que l’emissor no pot negar haver enviat un missatge perquè el destinatari té proves de l’enviament No-repudi a la destinació implica que el receptor no pot negar haver rebut el missatge perquè l’emissor té proves del receptor

A Roma, bé que al principi era exigit el libel per a fer el repudi, per la llei Julia de adulteriis fou imposada la formalitat escrita a Grècia, el repudi no exigia cap formalitat

Hom interpreta el silenci de l’interpellat, segons el dret civil català, com a repudi, mentre que el Codi Civil espanyol ho entén com a acceptació de l’herència

Filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols El 1312 fou casada, a Calataiud, amb l’infant Pere, senyor de Cameros, germà de Ferran IV de Castella El seu marit morí el 1319, i li deixà una filla, pòstuma, de nom Blanca El seu caràcter, difícil i impulsiu, i l’enemistat de Castella envers la casa de Catalunya-Aragó, a causa del repudi d’Elionor de Castella per part de l’infant Jaume, germà de Maria, la feren decidir a abandonar Castella i a refugiar-se a Barcelona 1320 Ingressà com a monja a Sixena 1322, però després tornà a Barcelona, on fundà el monestir de Montsió…

A la mort de Cèsar, esdevingué cap del partit d’oposició als assassins d’aquest, contra els quals lluità pel repartiment de les províncies L’any 43 constituí, juntament amb Octavi i Lèpid, el segon triumvirat Amos de Roma, els triumvirs feren una violenta repressió a conseqüència de la qual morí M Tulli Ciceró, enemic d’Antoni El pas següent fou la derrota dels assassins de Cèsar, a l’Àsia, prop de Filipos 42 aC Llavors Antoni restà a l’Orient mentre Octavi centrava el seu camp d’acció a l’Occident per tal de lligar-se mútuament, Antoni es casà amb Octàvia, germana del seu collega El 38 fou…

Succeí el seu pare, juntament amb el seu germà Alfons II, però amb una certa autoritat damunt d’aquest, dedicant-se Ramon a la meitat occidental dels dominis i Alfons a la meitat oriental El 1153 lluità amb el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona, pel fet d’haver reconegut aquest la senyoria del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el féu presoner El 1154 es casà amb Constança, germana del rei Lluís VII de França, vídua del comte Eustaqui IV de Boulogne El 1159 hagué de guerrejar contra la coalició d’Enric II d’Anglaterra, el comte de Barcelona i el senyor Guillem VI de Montpeller…

De família noble, estudià a París i a Bolonya, i fou creat cardenal diaca el 1190 D’aquest període daten algunes obres seves teològiques i ascètiques, sobretot un De contemptu Mundi Elegit papa, la doctrina teocràtica de la supremacia absoluta del papat damunt l’ordre polític i el religiós configurà plenament la seva actuació Intervingué en la formació del segon imperi búlgar i en coronà el tsar Bulgària Actuà contra Felip II de França pel repudi de la seva muller Intervingué en la successió al tron imperial a la mort d’Enric VI 1197 féu costat a Otó de Brunsvic en contra de…

Fill de Lluís VII i d’Adela de Xampanya, fou consagrat rei a París Mort el seu pare 1180, s’imposà tot seguit al regent, el comte Felip I de Flandes, i inicià un govern personal Són trets característics del seu regnat les lluites constants amb Anglaterra, la participació en la tercera croada, la seva fermesa davant el papa Innocenci III, l’ampliació del territori francès i la unitat i la bona organització que donà al seu reialme Els seus oponents anglesos foren els reis Enric II i després el seus fills Ricard I i Joan I, entre la família dels quals provocà dissensions i, així, obtingué a la…