Resultats de la cerca

Cremen amb una flama fumosa i troben aplicació en la preparació de laques i vernissos Originàriament, el terme “resina” fou aplicat a qualsevol de les substàncies terpèniques secretades per les plantes com un producte del metabolisme normal resines fisiològiques o anormal resines patològiques , les quals en contacte amb l’aigua esdevenen un sòlid amorf i vitri o un fluid més o menys viscós en són exemples característics l'ambre resina fòssil , el copal, la resina de pi galipot, quitrà i també diversos bàlsams bàlsam, els quals són coneguts com a resines naturals Posteriorment, hom ha…

Hom parla de resina negativa quan en el procés de revelatge el dissolvent elimina la resina que no ha estat exposada a la llum ultraviolada, i de resina positiva quan el dissolvent elimina la resina que ha sofert l’exposició a la llum ultraviolada Les resines positives permeten un major grau de resolució però són menys sensibles que les negatives, necessiten un major temps d’exposició i, per tant, són més costoses

Són constituïts per una resina i olis essencials La goma pot ésser totalment o parcialment soluble en aigua, però deixa intacta la part resinosa Aquesta part es dissol en alcohol etílic, que no ataca la goma Entre les gomes resina més importants hi ha el gàlban, la mirra i l’encens

Tenen una resistència tèrmica mitjana, baixa combustibilitat i una considerable resistència a les bases i als àcids Són bons aïllants i presenten una bona adhesivitat als metalls i a la majoria de resines sintètiques Són emprades com a composts de recobriment, en la indústria d’adhesius i en electrònica i electrotècnia

Hom hi afegeix pols de quars o de llicorella per aconseguir unes millors propietats electromecàniques Les resines etoxíliques són emprades com a suport de conductors despullats i per a altes tensions Tenen una constant dielèctrica compresa entre 3,7 i 4,6 i un angle de pèrdua inferior a 9 × 10 - 3

S'utilitzen principalment en adhesius, recobriments i peces modelades per les seves propietats d’insolubilitat i gran resistència tèrmica i química Les més importants són les resines melanina-formaldehid i urea-formaldehid

Són materials rígids, tenaços i elàstics durant períodes prolongats, amb resistències que s’aproximen a les dels metalls no ferris S'utilitzen principalment com a substituts dels metalls en peces de l’automòbil i maquinària

Són polímers termoenduribles que es formen per reacció dels àcids polibàsics amb un excés d’alcohols polihídrics, com la glicerina o altres poliols Es caracteritzen per assecar-se ràpidament i per una bona adherència, flexibilitat, resistència al ratllat i durabilitat La seva debilitat es deu a la facilitat d’hidròlisi alcalina dels grups èster, que són majoritaris a la molècula S'utilitzen principalment en la indústria del recobriment com a vehicle de pintures i esmalts, revestiment de conductors i recobriment de superfícies