Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
restinga
Vista aèria del litoral rossellonès des de Torrelles de Salanca que mostra un exemple de restinga
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Fletxa litoral que, partint d’un extrem d’una badia, s’uneix amb una altra, formada a la part oposada, i que, donant lloc a una barra contínua de sorra o cordó litoral, separa la badia de la mar oberta ( barra
).
restinga
Geobotànica
Bosc tropical, xerofític i sabanoide, propi del litoral del Brasil.
Papaloapán
Riu
Riu de Mèxic (440 km de longitud i 45 700 km2 de conca).
Neix a les muntanyes de l’estat d’Oaxaca, penetra a l’estat de Veracruz i desemboca a la llacuna de Tequiapán, que comunica amb la mar per la restinga d’Alvarado
barra
Geomorfologia
Hidrografia
Dipòsit de sorra, grava o còdols, submergit o emergit, format per material detrític originat per l’erosió de la costa o el desguàs d’un riu, que s’acumula en desembocadures, badies, estrets o platges, per efecte de la deriva litoral, dels corrents marins, marees i onatge.
Generalment, s’estenen de forma parallela a la costa, adoptant configuracions variades alfac, cordó litoral, fletxa litoral, restinga, tómbol Permanents o migratòries, són un enuig i un perill per a la navegació
la Devesa de l’Albufera
Platja
Dilatada platja sorrenca, al migjorn de l’embocadura del Túria i nodrida pels seus al·luvions, la qual, ben prest, es combina amb dunes i albufera.
El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada La Devesa és la restinga resultant de l’evolució d’un poulier o ganxo afavorit per la deriva longitudinal El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat reial de caça amb cérvols i senglars El pinar és citat per Cabanilles Del patrimoni reial passà al municipi de València el 1911…
l’Horta del Sud

Comarca de l’Horta, situada al S de la ciutat de València.
Enllaçant amb el pla de Quart a través d’un piemont, apareix l’anticlinal de la serra de Parentxisa, constituïda per calcaris cretacis superiors i que és el límit sud-oest de la comarca Més a llevant, es troben els calcaris i margues de la plataforma residual que abasta des del Vedat de Torrent a Picassent Cap a la mar, es desenvolupa una superfície alluvial servida per l’acció de la Rambla del Poio i continuada per l’espai de marjal al voltant de l’Albufera Aquest llac, de menys de 2000 ha, és l’element distintiu de la zona, amb la seva restinga Comprèn els municipis d’ Albal , Alcàsser ,…
el Verger
L’església parroquial del Verger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a l’andana litoral que prolonga les alineacions prebètiques externes, amb raiguers, plans i maresmes; ocupa part del delta del Girona (o riu del Verger
), que produeix freqüents erosions i inundacions.
El terme és situat entre 10 i 25 m alt, llevat de l’extrem sud-oest, on s’aixeca la serra de Segàrria 506 m alt, el cim de la qual és prop del termenal als seus vessants septentrionals es destaca la penya Roja 251 m El barranc de Portelles fa de límit amb els Llocs hi ha una marjal prop dels Figuerals, però la restinga pertany a Dénia Una bona part del terme —a part 278 ha incultes— és conreat, amb predomini del regadiu 405 ha, a base d’aigües elevades tarongers i hortalisses també hi ha 130 ha de secà Hi ha una fàbrica de pastisseria, i una part de la població activa treballa en el sector de…
Sueca
Vista aèria de Sueca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Ribera Baixa, a la costa, estès a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer (que forma en part el límit meridional del terme).
Arriba pel N fins a l’Albufera, i limita en aquest sector amb l’estany de la Plana unit a l’Albufera, que desguassa a la mar per la gola del Perelló, on s’inicia la platja sorrenca del mateix nom, continuada vers el S per la de les Palmeres i la del Mareny de les Barraquetes, fins al límit amb el terme de Cullera Excepte la petita elevació de la muntanyeta dels Sants 27 m alt, formada per roques del Cretaci, tot el territori és format per alluvions del Quaternari, producte del rebliment d’un sistema lacustre l’Albufera n'és un residu originat per una barra litoral a la fi de la darrera…